L’himne de Fira Tàrrega

El carrer és espai a compartir amb optimisme. Els de Sound de Secà transmeten unes bones vibracions que entren des del primer cop de timbal per les venes. De seguida s’empelten les ganes de ballar i de compartir el ritme amb els artistes. El que semblava un simple repic de tambors a dos esclata en festa i ball quan entren els altres membres del grup corrent des del fons del carrer. Tothom s’ha d’apartar i els somriures es multipliquen. Serien un compenetrat grup de batukada si abans d’agafar els seus elements a repicar no es posessin a ballar i a picar de mans entre ells. Serien un grup més de coreografies vistoses si no fos perquè aconsegueixen connectar amb els espectadors i els abracen i els fan ballar carrer avall, cap a la plaça Major. Serien un grup d’animació més si no fos perquè, al final, deixen la percussió, s’abracen a un ukelele i canten sense micròfons una cançó tan tendra com optimista, Possê todo irá bien, diuen en un accent lleidatà. Tendra i encomanadissa melodia, serà l’himne de Fira Tàrrega d’enguany.

També transmetien un entusiasme encomanadís i seguint el mateix itinerari els d’1+1+1 i la seva dialèctica sobre caminar, sobre deixar-se perdre despreocupadament. El seu transitar és a partir d’un treball acrobàtic graciós i espectacular. Són un trio que congenia i que projecta una il·lusió i una alegria en el seu joc de portors i àgils aparentment despreocupat.

Finalment, cal destacar en aquesta crònica de carretera un bombó: els Holoquè signen un treball entre tecnològic i artesanal a La caixeta. Si la canalla pot quedar embadalida per l’estètica de cafetera Sra Pots de La Bella i la Bèstia (amb tot de motllures), l’adult se sorprèn del resultat dels engranatges dins d’aquesta caixa de música. Quan s’aconsegueixi la interacció humana, gens estripada, durant l’espera a l’accés de la caixa de música dispararà les ganes d’entrar-hi.