Un viatge delirant
La comèdia negra ‘Ventajas de viajar en tren’ sorprèn en el Festival de Sitges amb diverses històries ben trenades empeses per la bogeria
“Els bojos i els actors tenim alguna cosa en comú; la interpretació té a veure amb el fet de donar fe a un deliri, a una realitat inventada.” Ernesto Alterio no té cap inconvenient a reconèixer alguns punts en comú de la seva professió amb certes malalties mentals. Parla de Ventajas de viajar en tren, adaptació de la novel·la homònima d’Antonio Orejudo publicada el 2000, que tracta del poder de la fabulació, de la connexió que hi pot haver entre els deliris d’un boig i la literatura o el cinema.
Ernesto Alterio, Luis Tosar, Belén Cuesta, Pilar Castro i Javier Botet són alguns dels protagonistes d’aquesta pel·lícula del debutant Aritz Moreno, que ahir es va presentar a la secció Oficial Fantàstic Competició del Festival de Sitges i va ser rebuda amb rialles i aplaudiments.
L’Helga (Pilar Castro) interna el seu marit en un centre psiquiàtric i, quan agafa el tren per tornar a casa, un suposat psiquiatre (Ernesto Alterio) li comença a explicar històries delirants, amb una estructura que recorda per moments el joc de les nines russes: una història n’engloba una altra, que porta a una tercera història...
Una joguina
Aritz Moreno defineix la pel·lícula com “una joguina en si mateixa sobre la ficció, autoconscient que és una pel·lícula, i t’ho crida durant tota l’estona a la cara”. “Ja t’està dient que el que et disposes a veure no és real, és una ficció, i de fet es repeteix moltes vegades, i és part de la trama –hi afegeix, en una entrevista a El Punt Avui–. Aquest joc de ficcions m’atreia molt.” La dificultat d’adaptar el llibre no el va portar a fer-se enrere: “Justament les complexitats són el que em van atraure. La novel·la m’encanta, és de les meves favorites. La vaig llegir fa cinc anys i hi vaig veure una pel·lícula com aquesta, una marcianada molt peculiar.”
Aritz Moreno (Sant Sebastià, 1980) creu que “la versemblança està sobrevalorada”. “No et pots creure qualsevol cosa que et diguin. I haver-te de cenyir a ser versemblant de vegades pot resultar avorrit. Està bé de tant en tant saltar-te totes les regles.” Ell se les salta en una proposta original, arriscada i ben resolta.Belén Cuesta comenta que no es traspassa la línia del respecte pels malalts mentals: “No hi ha cap falta de respecte, no s’està retratant un malalt des de fora, sinó que es dona la seva visió, narrant diverses històries. No es posa en el centre la malaltia.”
Cine de gènere espanyol
En una jornada sense gaires estrelles, però molt públic, ahir es va presentar també a Sitges en la secció Oficial Fantàstic fora de competició el documental Sesión salvaje, que ofereix una panoràmica del naixement, l’esplendor i la desaparició del cinema espanyol de gènere entre finals dels seixanta i principis dels noranta. Els directors Paco Limón i Julio César Sánchez examinen amb nostàlgia i admiració l’spaghetti western, el cinema de terror, el cinema quinqui i altres productes populars de sèrie B a través de fragments d’unes 70 pel·lícules i una vintena de testimonis, entre els quals hi ha Álex de la Iglesia, Fernando Esteso, Nacho Vigalondo, Simó Andreu, Eugenio Martín, Mariano Ozores... Una pel·lícula feta “des de l’amor” i “amb total llibertat” que va provocar rialles i nostàlgia en diversos moments al públic de Sitges, molt fan, com els directors, d’aquests films de sèrie B.
D’altra banda, joves creadors de Bande à Part, la UPF i l’Escac han obtingut els premis SGAE Nova Autoria 2019, atorgats ahir a la secció Noves Visions del Festival de Sitges. El de millor direcció ha estat ex aequo per a Cuando acabe el verano, de Marina Espinach (escola Bande à Part), i La mugre, Pau Bösch i Berta Galvany (UPF).El premi al millor guió també s’ha atorgat ex-aequo a Gusanos de seda, d’Agustín Elizalde i Carlos Villafaina (ESCAC), i Cuando acabe el verano, de Marina Espinach. Juan Luis Pérez, de l’ESCAC, ha obtingut el guardó a la millor música original per Gusanos de seda.Sitges va acollir ahir al migdia la projecció dels 10 treballs finalistes de la 20a edició dels Premis SGAE Nova Autoria, provinents de 9 universitats. Un jurat format per Mar Coll, Carla Simón i Alfred Tapscott ha triat els finalistes i els guanyadors entre 39 treballs audiovisuals presentats de 17 universitats i escoles de cinema.