“Volem treure de l’anonimat les dones que van fer les Amèriques”

En els més de deu anys de vida de la Xarxa de Municipis Indians s’ha treballat intensament per donar a conèixer aquest llegat, però queda molta feina per fer. L’aportació dels indians és molt important i malauradament molt desconeguda.

Se centra a desenvolupar un projecte comú, que permeti crear instruments que impulsin el coneixement de la història i cultura compartides entre els municipis indians i el continent Americà, i que ajudi a contribuir a la recuperació, conservació i difusió del llegat indià dels municipis que integren la Xarxa.

El 95% del patrimoni indià està en mans privades. cosa que fa que sigui difícil de visitar.

La Casa Museu Can Font de Lloret de Mar, on es pot visitar i conèixer el llegat i la manera de viure dels indians un cop retornats a Catalunya. També s’ha de destacar el paper dels propietaris de patrimoni indià que l’han preservat i l’han convertit en petits hotels a diferents llocs, com ara Begur, Sitges, o el meu municipi, Sant Pere de Ribes.

Ens ocupem de la transversalitat del llegat dels indians destacant el valor i donant a conèixer tot el llegat en la seva globalitat. Al web www.municipisindians.cat expliquem tot el relatiu als indians i a la Xarxa. Hem creat itineraris culturals als municipis que en formen part, hem realitzat un inventari dels béns patrimonials dels municipis, fem conferències, editem llibres i col·laborem amb altres associacions de municipis indians de l’Estat espanyol i de l’estranger.

Els municipis que destaquen el valor d’aquest patrimoni tenen molts avantatges en l’aspecte turístic, fent visites guiades i activitats diverses; en l’aspecte cultural, fent recerca dels avantpassats que van fer les Amèriques, exposicions, conferències; en l’aspecte social, tenint un sentiment de pertànyer a un territori amb un passat comú; en l’aspecte econòmic, dinamitzant els seu municipis amb fires indianes i jornades gastronòmiques.

I tant! Municipis com Vilanova i la Geltrú, l’Arboç, Cadaqués, Olot, Caldes de Malavella, Vilafranca del Penedès o Cambrils són candidats a formar-ne part. A Catalunya hi ha més de 50 municipis amb patrimoni indià tangible o intangible.

Aconseguir sumar en breu a la Xarxa els municipis amb patrimoni indià que encara no hi són i poder obrir les ales de la Xarxa a altres indrets amb municipis indians de l’Estat i de fora.

Les dones van conformar un grup migratori important; no obstant això, la historiografia ha desestimat l’emigració femenina, encara que va ocupar un paper especial i va exercir un mite entre les dones que sofrien les penúries econòmiques de l’època. Es tractava de dones que buscaven un acomodament i un benestar que no els oferia la seva terra i marxaven per provar sort amb el desig de millorar les seves condicions. I aquí també tenim una feina a fer per treure-les de l’anonimat.

Tenim una relació molt estreta amb la xarxa Indianos del Norte, que aplega municipis del Cantàbric, i farem col·laboracions conjuntes per donar a conèixer el llegat indià.

El setembre del 2020 presentarem la certificació a itinerari cultural del Consell d’Europa. Per aconseguir-ho, un dels principals requisits és que s’ha de fer conjuntament amb tres països europeus. Ja fa un temps que intercanviem sinergies amb municipis de Portugal, França i Itàlia que veiem que són amb els que més trets semblants tenim.

A principi de desembre ens reunirem amb la xarxa d’Indianos del Norte per començar a establir les bases per presentar-nos conjuntament sota el nom: Llegats d’Ultramar. Aquesta denominació engloba tots els trets perquè molts municipis de l’Estat espanyol i d’altres països s’hi trobin identificats.