La coproducció basco-catalana ‘El hoyo’ triomfa al Festival de Sitges amb quatre guardons, entre els quals el de millor film
Kleber Mendonça Filho i Juliano Dornelles s’enduen el premi a la millor direcció per ’Bacurau’
La coproducció catalana El hoyo dirigida per Galder Gaztelu-Urrutia i protagonitzada per Iván Massagué, Antonia San Juan i Zorion Eguileor, ha estat una de les grans triomfadores de la 52a edició del Festival de cinema de Sitges al rebre quatre guardons, entre els quals el de millor pel·lícula, millors efectes especials, el premi del públic i el premi Citizen Kane al director revelació per Galder Gaztelu-Urrutia.
Els brasilers Kleber Mendonça Filho i Juliano Dornelles han aconseguit el premi a la millor direcció per la pel·lícula Bacurau i el film Adoration, de Fabrice du Welz, el premi especial del jurat. En total, Bacurau s’ha endut tres guardons i Adoration, quatre.
El premi al millor actor ha estat per Milles Robbins pel seu paper a Daniel isn’t real i el de millor actriu per Imogen Poots per la seva interpretació a Vivarium.
La coproducció catalana El hoyo ha guanyat quatre guardons, entre els quals millor pel·lícula, el gran premi del públic, millors efectes especials i el premi Citizen Kane al director revelació per Galder Gaztelu-Urrutia. El film va guanyar el People’s Choice Midnight Madness Award al Festival Internacional de Cinema de Toronto.
La pel·lícula situa desenes de persones en un clot que està dividit en diverses plantes. En cadascun d’aquests nivells, el nombre dels quals en un principi es desconeix, hi ha només dues persones. Cada mes, aquestes persones canvien de nivell, i no és el mateix estar a la primera planta que a la vuitantena, ja que és menys el menjar que els toca en els nivell inferiors.
La solidaritat, l’egoisme, la ideologia, la riquesa i la pobresa o la falta d’empatia en la societat actual són alguns dels temes de fons que impregnen la claustrofòbica El hoyo.
L’actor català Iván Massagué va assenyalar que El hoyo és una pel·lícula de cinema fantàstic que situa el públic en “un espai irreal que representa la humanitat actual”. És un film, va detallar, que reflexiona sobre “la pobresa i la riquesa, sobre la religió, el capitalisme, la ideologia i l’egoisme de la gent”.
El director no pretenia donar lliçons amb aquesta pel·lícula, ni fer una crítica en contra dels rics ni dels països de l’anomenat primer món “ni donar respostes ni fer sermons. És una pel·lícula que enfronta l’espectador amb els límits de la seva pròpia solidaritat”.
‘Bacurau’
L’altra gran guanyadora d’aquesta edició del Festival de Sitges ha estat Bacurau dels brasilers Kleber Mendonça Filho i Juliano Dornelles, que va obtenir el Premi del Jurat al passat Festival de Canes.
Bacurau també ha estat guardonada amb el premi de la crítica José Luis Guarner i el premi jurat Carnet Jove al millor llargmetratge de gènere fantàstic.
Al film, el poble de Bacurau plora la mort de la seva matriarca Carmelita, que ha traspassat als 94 anys. Uns dies més tard, els habitants s’adonen que el poble està sent esborrat del mapa.
‘Adoration’
La pel·lícula Adoration s’ha endut quatre premis i ha rebut el guardó especial del jurat, el premi a la millor fotografia, s’ha fet una menció als nens d’Adoration i el Méliès d’Argent a la millor pel·lícula.
A Adoration, en Paul viu amb la seva mare en una clínica psiquiàtrica, on ella treballa d’infermera. Passa els dies jugant al bosc i cuidant ocells ferits. Un dia coneix a la Gloria, una jove pacient acabada d’arribar a l’hospital, i decideix fugir amb ella.
Com ha explicat el certamen, la pel·lícula relata “una odissea juvenil de llibertat, amor i bogeria, en què les emocions són tan pures que fan mal”.
Altres premis de la secció oficial a competició han estat el premi al millor actor per Milles Robbins pel seu paper a Daniel isn’t real i el de millor actriu, per Imogen Poots a Vivarium.
Judy & Punch ha estat premiada en la categoria de millor guió i la pel·lícula d’animació francesa J’ai perdu mon corps en la de millor música. Polter, d’Álvaro Vicario, ha guanyat el premi al millor curtmetratge de gènere fantàstic. També s’ha fet una menció a la pel·lícula Achoura de Talal Selhami.
Noves visions
En la secció Noves visions ha guanyat en la categoria de millor pel·lícula Dogs Don’t Wear Pants de J-P Valkeapäa; en la de millor director, Mattie Do per The long walk i en la de millor curt Noves Visions Petit Format, Lucienne mange une auto de Geordy Couturiau.
En aquesta secció hi ha hagut tres mencions a Nina Wu de Midi Z; Jesus shows you the way to the highway de Miguel Llansó i Hail Satan? de Penny Lane.
El Méliès d’Argent a la millor pel·lícula ha estat per Adoration; el Méliès d’Argent al millor curt, per Children of Satan de Thea Hvistendahl; el premi Blood Window per Breve historia del planeta verde de Santiago Loza i el premi a la millor pel·lícula Òrbita per Huachicolero d’Edgar Nito.
Altres premis han estat el guardó al millor llargmetratge d’animació del Carnet Jove que l’ha rebut Ride your wave de Masaaki Yuasa i al millor curtmetratge d’animació del Carnet Jove, per The lonely orbit de Frederic Siegel i Benjamin Morard.
El premi Brigadoon Paul Naschy s’ha atorgat a Marc Martínez Jordán, director de Tu último día en la Tierra i el premi a la millor pel·lícula Sitges Cocoon s’ha atorgat a Gloomy Eyes de Jorge Tereso i Fernando Maldonado.
Com ja es va anunciar el passat dissabte, els curtmetratges Cuando acabe el verano, de Marina Espinach, i La mugre, de Pau Bösch i Berta Galvany, han guanyat ex aequo el premi SGAE Nova Autoria a la millor direcció del 2019.
També ha estat ex aequo el premi al millor guió, que ha recaigut en el mateix treball Cuando acabe el verano i en Gusanos de seda, d’Agustín Elizalde i Carlos Villafaina. Pel que fa al premi a la millor música original, ha estat per a Juan Luís Pérez, per la banda sonora que ha creat per a Gusanos de seda.
