Arts escèniques

Rodoreda i fantasmes

Joan Ollé repeteix a ‘La mort i la primavera’ l’aventura de fer una adaptació d’una novel·la per traslladar-la a l’escenari. L’obra s’estrena dissabte al Temporada Alta

Ollé s’inspira en el vessant de novel·lista de l’autora, sense entrar en la seva faceta dramàtica
Pau Carrió guanya el Quim Masó amb dos monòlegs sobre els crims de la guerra

El direc­tor Joan Ollé torna a beure de la lite­ra­tura de Mercè Rodo­reda. Si a la seva cele­brada versió de La plaça del Dia­mant va evi­tar tota repre­sen­tació de les esce­nes, pri­o­rit­zant el monòleg que va escriure Rodo­reda a par­tir del per­so­natge de la Colo­meta, ara amplia el camp en l’adap­tació de La mort i la pri­ma­vera. L’obra s’estrena aquest dis­sabte a la tarda al tea­tre El Canal de Salt (s’ha anul·lat la funció de diven­dres per la vaga con­vo­cada) i poste­ri­or­ment farà tem­po­rada a la Sala Petita del TNC (del 24 d’octu­bre al 10 de novem­bre). Ollé inclou algu­nes esce­nes repre­sen­ta­des i deixa entre­veure la mateixa Rodo­reda pas­se­jant entre els seus fan­tas­mes.

El res­pecte per la paraula escrita per Rodo­reda és abso­lut. L’obra es tanca amb la versió que va pro­po­sar Núria Folch el 1996, que està inte­grada a les Obres Com­ple­tes, amb l’impuls de l’edi­tor Joan Sales. Per Ollé, tot i la coin­cidència en l’inici d’escrip­tura La plaça... i La mort i la pri­ma­vera les dues obres es regei­xen per uns estils d’escrip­tura molt dife­rent: si el pri­mer és rea­lista cos­tu­mista; en el segon Rodo­reda s’enfonsa en les ombres del ter­ror. Si la Colo­meta és un per­so­natge vul­ne­ra­ble que viu i pateix la Guerra Civil i la Tran­sició, a La mort i la pri­ma­vera es plan­teja una soci­e­tat que no per­met el plaer i que sacri­fica joves com una forma de super­vivència. Ollé evita cons­truir esce­nes de ter­ror, però aboca el públic a un veri­ta­ble mal­son, una distòpia espan­tosa. Aquesta pro­ducció té un repar­ti­ment en què com­par­tei­xen escena actors pro­fes­si­o­nals de llarg recor­re­gut (Joan Anguera, Pepo Blasco i Rosa Renom) amb debu­tants (Sara Morera, Fran­cesc Colo­mer i Roger Vilà). Ollé ha optat per plan­te­jar un espec­ta­cle del monòleg (que par­teix de la novel·la escrita en pri­mera per­sona) amb esce­nes repre­sen­ta­des.

La mort i la pri­ma­vera es con­si­dera el tes­ta­ment lite­rari de Rodo­reda. Ella mateixa reco­nei­xia sen­tir-s’hi molt pro­pera en escriure’l en pri­mera per­sona i “pro­cu­rant dir les coses de la manera més pura i més ines­pe­rada”, comen­tava l’autora a l’edi­tor Joan Sales per carta el 1961. Rodo­reda també va escriure tea­tre, però sense gaire sort. Pot­ser per això han estat comp­ta­des les oca­si­ons que s’ha posat a escena. Recent­ment va ser Sergi Bel­bel, amb La senyora Flo­ren­tina i el seu amor Homer (Sala Gran, TNC, 2017), qui, en clau d’una comèdia amo­rosa, retra­tava la soli­tud de la pro­ta­go­nista. De fet, el per­so­natge tenia mol­tes simi­li­tuds amb el que havia escrit Lorca el 1935, Doña Rosita la sol­tera. Ante­ri­or­ment, el 1959, Rodo­reda havia escrit un drama íntim Un dia, que, després d’una estrena poc afor­tu­nada, va ser­vir per escriure la novel·la Mirall tren­cat. El 1993, Calixto Bieito en va fer una versió que inte­grava pas­sat­ges de la novel·la al text ori­gi­nal. També Ricard Sal­vat faria una pro­posta que inte­grava peces de la novel·la al Tea­tre Borràs el 2008. Joan Ollé admet que Mercè Rodo­reda és reco­ne­guda inter­na­ci­o­nal­ment com a novel·lista i pels seus con­tes. I és, des d’aquest mate­rial, que ell pro­pi­cia les adap­ta­ci­ons al tea­tre.

Premi Quim Masó 2019

Pau Carrió ha gua­nyat el premi Quim Masó 2019 amb el pro­jecte Tes­ti­moni de guerra, d’entre 22 pro­pos­tes pre­sen­ta­des. El premi implica una dotació de 40.000 euros per a l’estrena al fes­ti­val de l’edició 2020 i una tem­po­rada al TNC. L’obra pro­posa un poema dramàtic com­post per dos monòlegs: Vas aju­dar la nena? i Des de l’ull de l’huracà, escrits i diri­gits per Pau Carrió. El pri­mer està cons­truït al vol­tant de la figura del repor­ter gràfic Kevin Car­ter, fotògraf sud-africà que es va suïcidar qua­tre mesos després de rebre el Pulit­zer (inter­pre­tat per Albert Prat) i el segon, de la cor­res­pon­sal de guerra Marie Col­vin, assas­si­nada pel règim sirià (inter­pre­tada per Laura Aubert). Carrió adver­teix que la pre­sen­tació dels dos monòlegs tant podrà ser junta o en dies alterns i es com­ple­tarà amb un debat, amb pro­fes­si­o­nals de la infor­mació i pen­sa­dors.

El 15 de novem­bre vinent s’estrena a El Canal Europa Bull. El pro­jecte gua­nya­dor del Quim Masó 2018, escrit i diri­git per Jordi Oriol i produït per Indi­Gest, refle­xi­ona sobre el sen­ti­ment euro­pe­ista en relació amb les polítiques de la Unió Euro­pea actual, inter­pre­tada per Sasha Agra­nov, Joan Car­re­ras, Anna Hierro, Olga Onru­bia, Car­les Pedra­gosa i Karl Stet. El Quim Masó ha pre­miat altres cre­a­dors, com ara l’Atrium, La Calòrica, La Vir­gue­ria o La Con­questa del Pol Sud.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia