Rodoreda i fantasmes
Joan Ollé repeteix a ‘La mort i la primavera’ l’aventura de fer una adaptació d’una novel·la per traslladar-la a l’escenari. L’obra s’estrena dissabte al Temporada Alta
El director Joan Ollé torna a beure de la literatura de Mercè Rodoreda. Si a la seva celebrada versió de La plaça del Diamant va evitar tota representació de les escenes, prioritzant el monòleg que va escriure Rodoreda a partir del personatge de la Colometa, ara amplia el camp en l’adaptació de La mort i la primavera. L’obra s’estrena aquest dissabte a la tarda al teatre El Canal de Salt (s’ha anul·lat la funció de divendres per la vaga convocada) i posteriorment farà temporada a la Sala Petita del TNC (del 24 d’octubre al 10 de novembre). Ollé inclou algunes escenes representades i deixa entreveure la mateixa Rodoreda passejant entre els seus fantasmes.
El respecte per la paraula escrita per Rodoreda és absolut. L’obra es tanca amb la versió que va proposar Núria Folch el 1996, que està integrada a les Obres Completes, amb l’impuls de l’editor Joan Sales. Per Ollé, tot i la coincidència en l’inici d’escriptura La plaça... i La mort i la primavera les dues obres es regeixen per uns estils d’escriptura molt diferent: si el primer és realista costumista; en el segon Rodoreda s’enfonsa en les ombres del terror. Si la Colometa és un personatge vulnerable que viu i pateix la Guerra Civil i la Transició, a La mort i la primavera es planteja una societat que no permet el plaer i que sacrifica joves com una forma de supervivència. Ollé evita construir escenes de terror, però aboca el públic a un veritable malson, una distòpia espantosa. Aquesta producció té un repartiment en què comparteixen escena actors professionals de llarg recorregut (Joan Anguera, Pepo Blasco i Rosa Renom) amb debutants (Sara Morera, Francesc Colomer i Roger Vilà). Ollé ha optat per plantejar un espectacle del monòleg (que parteix de la novel·la escrita en primera persona) amb escenes representades.
La mort i la primavera es considera el testament literari de Rodoreda. Ella mateixa reconeixia sentir-s’hi molt propera en escriure’l en primera persona i “procurant dir les coses de la manera més pura i més inesperada”, comentava l’autora a l’editor Joan Sales per carta el 1961. Rodoreda també va escriure teatre, però sense gaire sort. Potser per això han estat comptades les ocasions que s’ha posat a escena. Recentment va ser Sergi Belbel, amb La senyora Florentina i el seu amor Homer (Sala Gran, TNC, 2017), qui, en clau d’una comèdia amorosa, retratava la solitud de la protagonista. De fet, el personatge tenia moltes similituds amb el que havia escrit Lorca el 1935, Doña Rosita la soltera. Anteriorment, el 1959, Rodoreda havia escrit un drama íntim Un dia, que, després d’una estrena poc afortunada, va servir per escriure la novel·la Mirall trencat. El 1993, Calixto Bieito en va fer una versió que integrava passatges de la novel·la al text original. També Ricard Salvat faria una proposta que integrava peces de la novel·la al Teatre Borràs el 2008. Joan Ollé admet que Mercè Rodoreda és reconeguda internacionalment com a novel·lista i pels seus contes. I és, des d’aquest material, que ell propicia les adaptacions al teatre.
Premi Quim Masó 2019
Pau Carrió ha guanyat el premi Quim Masó 2019 amb el projecte Testimoni de guerra, d’entre 22 propostes presentades. El premi implica una dotació de 40.000 euros per a l’estrena al festival de l’edició 2020 i una temporada al TNC. L’obra proposa un poema dramàtic compost per dos monòlegs: Vas ajudar la nena? i Des de l’ull de l’huracà, escrits i dirigits per Pau Carrió. El primer està construït al voltant de la figura del reporter gràfic Kevin Carter, fotògraf sud-africà que es va suïcidar quatre mesos després de rebre el Pulitzer (interpretat per Albert Prat) i el segon, de la corresponsal de guerra Marie Colvin, assassinada pel règim sirià (interpretada per Laura Aubert). Carrió adverteix que la presentació dels dos monòlegs tant podrà ser junta o en dies alterns i es completarà amb un debat, amb professionals de la informació i pensadors.
El 15 de novembre vinent s’estrena a El Canal Europa Bull. El projecte guanyador del Quim Masó 2018, escrit i dirigit per Jordi Oriol i produït per IndiGest, reflexiona sobre el sentiment europeista en relació amb les polítiques de la Unió Europea actual, interpretada per Sasha Agranov, Joan Carreras, Anna Hierro, Olga Onrubia, Carles Pedragosa i Karl Stet. El Quim Masó ha premiat altres creadors, com ara l’Atrium, La Calòrica, La Virgueria o La Conquesta del Pol Sud.