Còmic

Toca arremangar-se!

Manga Barcelona, abans conegut com el Saló del Manga, compleix 25 anys i ho celebra amb més convidats que mai i nombroses activitats participatives

Dijous, tothom que vagi disfressat podrà participar en una conga gegantina dins del recinte
Una de les exposicions destacades és la dedicada al pare del manga, Osamu Tezuka

Caldrà estar en forma, i arre­man­gar-se força. Segons va anun­ciar la direc­tora de Manga Bar­ce­lona, abans cone­gut com el Saló del Manga, Merit­xell Puig: “Hem vol­gut que la cele­bració dels 25 anys de la cre­ació del Saló del Manga sigui espe­cial i, a banda de les pro­pos­tes habi­tu­als com ara con­cur­sos de cos­play, con­ferències i pro­jec­ci­ons, hi haurà mol­tes acti­vi­tats en què com a mínim un cop al dia hi podrem par­ti­ci­par tots alhora.” Una de les quals serà dis­sabte, en un gest de com­pli­ci­tat amb els segui­dors de Bola de drac, i en què tots els assis­tents al recinte de Fira de Bar­ce­lona, a Montjuïc, hau­ran d’aixe­car els braços per enviar ener­gia tot fent una bola Genki. “Si una per­sona volgués fer totes les acti­vi­tats de Manga Bar­ce­lona, hi hau­ria d’inver­tir vuit hores al dia durant un mes i mig per acon­se­guir-ho”, explica el coor­di­na­dor d’acti­vi­tats. Aquest ambi­ent par­ti­ci­pa­tiu també es podrà viure dijous –dia de la inau­gu­ració de l’esde­ve­ni­ment, que durarà fins diu­menge–, quan s’orga­nit­zarà una conga gegan­tina amb tot­hom que vagi dis­fres­sat. La pro­posta per diu­menge és que els visi­tants por­tin roba amb els colors de la ban­dera japo­nesa: blanc i ver­mell.

Aquesta espec­ta­cu­la­ri­tat que pro­voca el manga òbvi­a­ment prové de l’afició a la lec­tura del còmic japonès, que fa 25 anys no era vist amb bons ulls per un sec­tor que igno­rava el que repre­sen­tava la cul­tura del manga. En aquest sen­tit, Patrici Tixis, pre­si­dent de Fico­mic, enti­tat que orga­nitza l’esde­ve­ni­ment, va recor­dar: “Fa 25 anys, quan tot va començar, algú va dir que això del manga dura­ria un parell d’anys, que era una moda pas­sat­gera...”

Amb un espai de 78.000 metres qua­drats, els orga­nit­za­dors espe­ren arri­bar als 150.000 visi­tants de l’any pas­sat, encara que aquest any dijous no sigui dia fes­tiu, i han tran­quil·lit­zat els que encara no tenen entrada, perquè, si l’afo­ra­ment i la segu­re­tat ho per­me­ten, es ven­dran més entra­des a taqui­lla. De moment estan exhau­ri­des les entra­des per diven­dres, dis­sabte i diu­menge, així com l’abo­na­ment per als qua­tre dies. Només que­den a la venda algu­nes entra­des per dijous.

Una de les apor­ta­ci­ons de Manga Bar­ce­lona al llarg d’aquest quart de segle ha estat la recu­pe­ració del públic femení, que gai­rebé havia aban­do­nat el món del còmic. En aquest sen­tit, Puig va des­ta­car l’alta presència feme­nina al Saló, tant pel que fa al públic com als artis­tes i autors con­vi­dats, en què en alguns casos la quan­ti­tat de dones és fins i tot supe­rior.

Una de les sor­pre­ses de la tro­bada serà, quan falta menys d’un any per als Jocs Olímpics de Tòquio 2020, la presència de Mirai­towa i Someity, les mas­co­tes de l’esde­ve­ni­ment espor­tiu, que visi­ta­ran la ciu­tat per cor­te­sia del con­so­lat japonès a Bar­ce­lona, que també col·labora amb el Saló.

Quant a les expo­si­ci­ons, Puig va reco­ma­nar com a “visita obli­gada” la mos­tra Osamu Tezuka, el déu del manga, produïda per Fico­mic, i que s’inau­gu­rarà al Museu Naci­o­nal d’Art de Cata­lu­nya (MNAC) coin­ci­dint amb el Saló. El fill de l’autor, el cine­asta Macoto Tezka, hi serà pre­sent.

Així mateix, hi haurà una “mega­ex­po­sició” de més de 800 metres qua­drats dedi­cada a Bola de drac, i d’altres sobre Dora­e­mon, el col·lec­ci­o­nisme de figu­res i els 25 anys de Manga Bar­ce­lona, entre altres temes d’interès.

Tot això, ado­bat amb tallers de cuina, d’escrip­tura i de dibuix; tau­les rodo­nes; pre­sen­ta­ci­ons edi­to­ri­als; ses­si­ons de firma d’autògrafs; pro­jec­ci­ons de pel·lícules; con­cur­sos de ball, de dis­fres­ses i de conei­xe­ments sobre manga; con­certs; espec­ta­cles de cul­tura tra­di­ci­o­nal japo­nesa, i mol­tes acti­vi­tats més, que ompli­ran el recinte de Fira de Bar­ce­lona per demos­trar “el bon moment que viu el manga”, segons la direc­tora del Saló.

Un dels aspec­tes que van des­ta­car els orga­nit­za­dors és la pro­gra­mació de cinema, que tindrà lloc al mateix audi­tori de la Fira. Entre altres films, s’hi pro­jec­tarà Sadaka, l’última pel·lícula del direc­tor Hideo Nakata, cone­gut sobre­tot per la sèrie ini­ci­ada amb The ring. Nakata és també un dels con­vi­dats jun­ta­ment amb Hiroki Koyama, pro­duc­tor del mític estudi d’ani­mació Toei Ani­ma­tion, del qual han sor­tit la majo­ria d’obres mes­tres del gènere. També és pro­duc­tor –en aquest cas, de sèries de tele­visió com ara Digi­mon, Saint Seiya i One piece– Hiroyuki Saku­rama, que també hi serà. Tots dos, a través de Selecta Visión. Aquests 25 anys han donat per a molt i bona part dels ado­les­cents que van assis­tir a les pri­me­res edi­ci­ons ara són pares que no han per­dut l’afició i que hi assis­tei­xen acom­pa­nyats dels seus fills. Per a la cana­lla, s’hi mun­tarà el Manga Kids, un espai on podran fer diver­ses acti­vi­tats com ara escriure el seu nom en japonès i apren­dre noci­ons d’aquest idi­oma.

De quan va néixer la generació ‘otaku’

Tot va començar fa 25 anys amb una prova pilot, una convenció d’otakus, que vol dir ‘aficionats al manga’, però aleshores pocs ho sabien. Es va fer al Sant Andreu Teatre (SAT), a Barcelona. L’editorial Planeta, des de la seva divisió de còmics, amb Antonio Martín al capdavant, que editava el còmic de Bola de drac, havia detectat el creixement de l’interès pel còmic japonès arran de l’emissió de sèries com ara Los caballeros del zodiaco, Candy, Candy i Dr. Slump, i fenòmens com la compravenda de manga en francès i japonès al mercat de Sant Antoni de Barcelona. També es venien i es compraven fotocòpies de dibuixos que els joves feien aturant el vídeo i calcant directament de la pantalla la imatge de la sèrie en qüestió.

Una nova generació havia sortit del que per a molts era el no-res i les editorials anaven totalment perdudes. La convenció del SAT va ser un descobriment per als que no formaven part d’aquell univers, un món de nois i noies que encara no havien accedit a internet, perquè la xarxa era a les beceroles de l’ús generalitzat, però estaven ben informats. Com? N’hi havia de més grans que viatjaven a França, on anaven un pas endavant. La informació circulava gràcies al boca-orella per les llibreries especialitzades en còmic i pels correus dels lectors. L’èxit de la convenció, amb moltes demandes concretes als editors, va acabar d’impulsar la decisió que aquell mateix any se celebraria el Saló del Manga, ara Manga Barcelona, i que s’organitzaria mitjançant Ficomic, l’entitat integrada pel Gremi d’Editors de Catalunya, que agrupa editors, llibreters i distribuïdors, i que organitzava el Saló del Còmic, que en aquell moment ja detectava un canvi de tendència en el mercat, en què els joves reclamaven una especial atenció als còmics que llegien, és a dir, al manga.

Aleshores el Saló del Manga se celebrava a l’estació de França, el mateix espai on es va instal·lar el Saló del Còmic. La incomoditat del recinte per a aquesta mena d’esdeveniments i, sobretot, l’èxit de públic, que ja no només hi assistia per comprar còmics, sinó per disfressar-se, menjar, anar a concerts en què s’interpretaven cançons de sèries d’anime i fer-se fotos, va portar a buscar un recinte més adequat, que va ser La Farga de l’Hospitalet de Llobregat, on en la primera edició ja es va poder veure l’autèntica dimensió de la generació manga. La cua feia la volta al que havia estat un immens recinte fabril.

Després d’uns anys, La Farga també va quedar petita i el Saló es va traslladar a la ubicació actual, la Fira de Barcelona, a Montjuïc.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.