La cova de Crist i 007
Dos gironins regenten La Stalla, un apartament turístic excavat a la roca de la mil·lenària ciutat italiana de Matera que apareixerà en el nou film de James Bond
Encara que Matera és de les ciutats més antigues del món, la seva idiosincràsia històrica ha fet que no sigui gaire coneguda portes enfora, ni més enllà de terres italianes. Reclosa en si mateixa durant segles i construïda de forma inversa cap al seu interior, aquesta ciutat de pedra (Sassi di Matera) i subterrània viu una redescoberta mediàtica que creix exponencialment arran d’haver estat declarada recentment Capital Europea de la Cultura 2019 i perquè s’hi ha rodat a finals d’estiu la nova pel·lícula de l’agent 007, No time to die, amb què Daniel Craig s’acomiada en el paper d’agent 007.
No és el cas de dos catalans de Girona, Alexandre Masó i Núria Puig, que fa alguns anys van descobrir els encants d’aquesta ciutat mil·lenària. Per a ell, que ja la coneixia, Matera ha estat un enamorament consolidat amb el temps; per a ella, un “amor a primera vista”. Definitiu va ser, com expliquen, un viatge que van fer el 2017 al sud d’Itàlia i després d’una estada d’alguns dies en una cova (grotta), de les poques destinades al lloguer turístic. Allà van arribar a conèixer les dues dones més velles que han viscut tota la vida al centre històric de la ciutat. Llargues converses amb elles i veïns de la zona que els van explicar com fins fa poc aquest barri, recentment restaurat, era considerat “la vergonya d’Itàlia”, i com no fa tant encara molta gent vivia de l’economia de subsistència.
Segurament per defecte professional –ell arquitecte, ella vinculada al turisme– s’han guanyat darrerament la vida precisament regentant un dels primers apartaments turístics de Girona– van ser prou visionaris per veure-hi una inversió de futur que els va impulsar a adquirir una de les darreres coves, sinó la darrera, a la venda (el 70% són de propietat pública). Es tractava d’un antic estable en ruïna que l’han reconvertit en una autèntica cova dels desitjos. Tant, que ha cridat l’atenció dels mitjans de comunicació local i estatals –una de les presentadores de la RAI en va quedar meravellada i en va fer publicitat a les xarxes socials– i d’altres arquitectes i interioristes, encantats amb els acabats de l’immoble.
Perquè una de les particularitats de La Stalla (l’estable) és l’espectacular decoració d’estil rústic amb la qual han decorat l’estança. L’apartament, de 100m² comptant l’altell i vora sis metres d’altura, és ple de mobiliari amb objectes i eines de pagès que la vesteixen (entre altres, una pica de més de 300 anys d’antiguitat i els abeuradors dels cavalls originals). “Un homenatge a la pagesia del lloc”, remarca Masó. Tot, acabat amb materials nobles. Uns valors afegits que fa que en portals com Booking la puntuació sigui d’un excel·lent valorat amb un 9,2 (fantàstic).
El recent rodatge de la pel·lícula del famós agent secret de ben segur hi farà créixer l’interès, en la ciutat i en l’apartament, perquè, com asseguren veïns i testimonis del rodatge, a La Stalla s’hi van rodar escenes . Ells, per confidencialitat, no ho poden afirmar. El que sí que saben és que tenen moltes ganes de veure l’estrena del film perquè, com asseguren, Matera és “una joia en brut que lluirà aviat”.
Matera és des del 1993 patrimoni de la humanitat
Els orígens de Matera daten de la prehistòria. Per la gran quantitat d’habitatges excavats al tuf (tipus de roca volcànica), també és coneguda com a la “ciutat subterrània”. A causa de la continuïtat de l’existència de l’home des del paleolític fins a l’actualitat és considerat un dels assentaments més antics del món, després d’Alep i Jericó. El nucli antic de Sassi di Matera va ser inclòs a la llista de la Unesco com a patrimoni de la humanitat el 1993. Ho va ser pel fet que constitueix un singular ecosistema urbà, capaç de perpetuar el passat més remot, els modes de vida prehistòrics en les coves, fins a la modernitat. També, per aquesta particularitat arquitectònica, Matera disposa d’una llarga nòmina de rodatges que han pres el seu extraordinari nucli antic com a localització. Des de Passolini a Mel Gibson, amb les seves aproximacions religioses diametralment contraposades com van ser L’evangeli segons sant Mateu (1964) i La Passió de Crist (2004). Un Gibson, per cert, que hi tornarà aviat per filmar-hi una segona part, centrada en la resurrecció. I, entre els últims, una versió de Ben-Hur (2015), casualment, personatge pel qual fa anys molts anomenaven Alexandre Masó, portador de la quadriga dels Manaies de Girona.