Ser d’un lloc

Damià Bar­dera (Vila­da­mat, 1982), acom­pa­nyat de Quim Maso­li­ver i Arpad Pou, pre­senta avui a la Lli­bre­ria 22 de Girona (19 h) el seu nou lli­bre, Cal Rato­liu, una peça “entre el die­tari, l’assaig filosòfic, la reflexió estètica i el lli­bre de memòries” que indaga en els orígens de l’uni­vers pecu­liar d’aquest escrip­tor, segons el seu edi­tor, Fran­cesc Mes­tres, res­pon­sa­ble d’El Cep i la Nansa de Vila­nova i la Geltrú, on Bar­dera ha publi­cat fins ara quasi tota la seva obra.

Cal Rato­liu pot ser, és clar, la bucòlica casa de camp res­tau­rada per aco­llir-hi turisme rural que Tri­pad­vi­sor loca­litza “en un petit poble de l’oest de l’Empordà”, però per a Damià Bar­dera és la pedra damunt la qual es posa a medi­tar sobre el pas­sat, com a des­cen­dent d’una deter­mi­nada família que per­tany a un deter­mi­nat ter­ri­tori. Pot­ser a una casa del Pla de l’Estany on havien resi­dit el seus avant­pas­sats paterns i, en con­cret, “un per­so­natge colos­sal”, el “patri­arca Rato­liu”, que Bar­dera con­si­dera el seu ins­pi­ra­dor lite­rari, com explica Fran­cesc Gina­breda en el pròleg al volum. Aquest die­tari sui gene­ris és pre­sen­tat com “un exa­men franc i rigorós, a vega­des entra­nya­ble i diver­tit, a vega­des sever”, que ser­veix a Bar­dera per endin­sar-se en refle­xi­ons sobre la filo­so­fia, la bio­lo­gia, la psi­co­lo­gia, l’edu­cació o la tra­dició a par­tir de records de joven­tut o pen­sa­ments sobre el pas del temps, la rutina, la natu­ra­lesa, els dibui­xos ani­mats, les emprem­tes fami­li­ars en el caràcter o l’entorn lite­rari.

Damià Bar­dera, doc­to­rat en filo­so­fia a la Uni­ver­si­tat de Girona, ha publi­cat sis lli­bres de con­tes, una novel·la, un poe­mari i tres títols d’assaig, a banda d’una anto­lo­gia de con­tes. Con­si­de­rat una mena d’enfant ter­ri­ble, la seva prosa s’ali­menta d’epi­fa­nies tru­cu­len­tes, en parau­les de Gina­breda.