Ser dona el 1931
La coreògrafa Marta Carrasco balla i empatitza, a ‘Jo, dona’, amb la pintora danesa Lili Elbe, la primera transgènere documentada
La coreògrafa Marta Carrasco sempre s’ha sentit atreta per les dones fortes. I fa un parell d’anys, just acaba d’estrenar Perra de nadie va començar a interessar-se per la pintora Lili Elbe (1882-1931), el primer cas conegut d’una persona nascuda amb cos d’home (Einar Wegener) que va voler transformar-se en dona. Aquest cas va portar a la redacció d’una biografia que el 2015 es convertiria en el film La chica danesa, de David Ebershoff. Carrasco navega pel món emocional d’aquesta dona que va saber revoltar-se a les convencions socials i que va lluitar per convertir-se en la dona que ella desitjava: ser la primera transgènere documentada. Divendres estrena al Teatre de Salt Jo, dona. A Lili Elbe (20.30 h) dins del Temporada Alta. La setmana passada van fer tres funcions prèvies a València. I, diu Carrasco satisfeta, el públic va connectar-hi: “Si faig teatre és per reivindicar.”
Pel director del Temporada Alta, Salvador Sunyer, la presència de Marta Carrasco al seu cartell (fins a 11 cops s’ha representat dins del festival) és degut a la seva dansa personal, que fuig de les modes i que presenta com “l’antitòpica del país”, sempre navegant paral·lelament a la realitat social. Per casualitat, la seva llarga investigació l’ha fet coincidir amb el corrent d’una temàtica artística amb força creacions que hi volen fer referència.
Carrasco no balla sola. Ha volgut apartar-se de tots els seus companys d’escena. Per això ha triat l’entrenador de danses col·lectives de fitness, Albert Hurtado: “No ha trepitjat mai un escenari i ell és del col·lectiu LGTBI”, comenta Carrasco com a dos mèrits del seu company d’escena. La direcció de l’espectacle la comparteix amb Manuel Quintana. Carrasco va conèixer Hurtado quan va decidir que volia mantenir el cos en forma abandonant els assajos clàssics d’escalfament i exercicis de la dansa contemporània. Quan va veure com es movia, va entendre que ell havia de figurar en el seu nou muntatge. De fet, Carrasco ha traspassat a Hurtado la responsabilitat de representar Lili Elbe a escena: “Ella va néixer dins d’un cos d’home”, ho justifica. Carrasco, en canvi, es converteix en una mena d’ombra que l’acompanya: “Soc un alter ego”, deia misteriosa, en la presentació a la premsa dilluns al migdia a Barcelona.
Hurtado ha hagut de començar de zero. Ell desconeixia el treball de l’artista i “si els referents de Carrasco és La Bohème, jo m’identifico amb el Taki Taki, de DJ Snake”. Carrasco li demanava: “No comptis, no pensis” mentre ballava. Un salt al buit que li ha fet abandonar els ritmes marcats i li ha donat un nou llenguatge.
Jo, dona. A Lili Elbe és un homenatge a la pintora danesa Lili Elbe, però fuig de la biografia i també del film. Després d’investigar el poc material que ha transcendit d’aquest personatge, han mirat d’entendre les raons per les quals va decidir fer el primer canvi de sexe del món. Li van fer cinc operacions. En l’última li van trasplantar un úter i uns ovaris: ella volia ser mare. A conseqüència d’aquesta operació moriria tres mesos després.