Un classicisme pertorbador

Inspirat en els artistes clàssics, l’escultor Gerard Mas (Sant Feliu de Guíxols, 1976) ha portat al Museu de Montserrat unes dames de bellesa mòrbida, molt del gust renaixentista, però que sorprenentment han estat immortalitzades llepant una piruleta, ficant-se el dit al nas o amanyagant una rata de claveguera. Per l’especial naturalesa d’aquest museu, però, l’artista ha incorporat al seu repertori un material nou, la cera, pensant tant en les espelmes com en els exvots. L’exposició, titulada Ofrenes i vestigis, s’impregna de la peculiar irreverència de l’artista, que exposa en forma d’exvot el bust de la seva pròpia filla, fet amb més de 30 quilos de cera, junt amb fragments d’escultures acumulats al llarg de la seva trajectòria en una “selecció caòtica que tenen al darrere infinitat d’històries”. Mas s’ha sentit còmode treballant amb la cera, un material que, segons diu, és “càlid, orgànic i de caràcter efímer, ideal per crear un ambient íntim i de capella” com el de Montserrat.