Les clàssiques pors

Arrels literàries, però inter­pre­ta­ci­ons gràfiques de tota mena. Els mes­tres fun­da­ci­o­nals del relat de por i de mis­teri com Edgar Allan Poe, H.P. Love­craft o Mary She­lley tor­nen aquests dies de la mà de des­ta­cats dibui­xants de còmic i il·lus­tra­dors.

Si hi ha un ter­ror innom­bra­ble, amb cri­a­tu­res ter­rorífiques que poden ser ima­gi­na­des, però de difícil des­cripció, és el ter­ror d’H.P. Love­craft, con­cre­ta­ment a Los mitos de Cthulhu, nom d’inqui­e­tant pronúncia que el dibui­xant nas­cut a l’Uru­guai però que va desen­vo­lu­par la seva obra a l’Argen­tina Alberto Brec­cia (Mon­te­vi­deo, 1919-Bue­nos Aires, 1993) es va atre­vir a pro­nun­ciar amb una adap­tació a la his­to­ri­eta que con­ti­nua sent un dels més grans còmics de totes les èpoques. Amb tex­tos del poeta Nor­berto Bus­ca­glia, va fer una adap­tació avant­guar­dista pel que fa a les con­ven­ci­ons del còmic, uti­litza el collage, la foto­gra­fia i com­bina dife­rents tècni­ques de dibuix i pin­tura per evo­car l’atmos­fera dels relats de Love­craft de difícil tras­llat gràfic, ja que més que des­crip­ci­ons figu­ra­ti­ves el que expressa l’escrip­tor de Pro­vi­dence són inqui­e­tants i angoi­xants pors de difícil cata­lo­gació. El còmic Los mitos de Cthulhu és una nova edició de l’edi­to­rial basca Asti­berri.

En el cicle ori­gi­nal dels mites de Cthulhu es tro­bava el relat La lla­mada de Cthulhu que ha estat publi­cat per Mino­tauro Ilus­tra­dos en un for­mat sin­gu­lar que per­met un lluïment de l’il·lus­tra­dor François Baran­ger, que opta per un rea­lisme inqui­e­tant que dona cre­di­bi­li­tat a les fan­ta­sies sovint difu­ses de Love­craft. Es tracta d’una cui­dada edició amb sobre­co­berta.

“L’hor­ror, l’hor­ror”

I tor­nant a la nis­saga dels Brec­cia, el seu fill Enri­que (Bue­nos Aires, 1945) amb un talent digne del seu pare ens pre­senta les il·lus­tra­ci­ons del cèlebre lli­bre de Josep Con­rad El corazón de las tini­e­blas en què Cop­pola es va basar per rodar Apo­calypse Now. “L’hor­ror, l’hor­ror” són les parau­les que res­so­nen del tras­to­cat senyor Kurtz en les il·lus­tra­ci­ons d’Enri­que Brec­cia que és tot un expert a dibui­xar esce­nes i per­so­nat­ges inqui­e­tants i ter­rorífics com per exem­ple La cosa del pan­tano, del qual va ser un dels seus dibui­xants i també ha il·lus­trat En les montañas de la locura de Love­craft per a l’edi­to­rial Libros del Zorro Rojo, la mateixa que publica aquesta excel·lent edició de l’obra de Con­rad.

Si ha un mite fun­da­ci­o­nal de la mons­tru­o­si­tat com una poètica d’allò que va més enllà de la supo­sada nor­ma­li­tat és el Frankens­tein de Mary She­lley, el mons­tre que el cinema ha con­ver­tit en un ésser fet amb bocins d’altres, a vol­tes ten­dre, a vol­tes ter­rorífic. Una nova apor­tació a aquest mite ve de la ma d’un dibui­xant que es pot con­si­de­rar un dels grans mes­tres del ter­ror gràfic de tots els temps: Ber­nie Wright­son (Estats Units, 1948-2017). El seu Frankens­tein és una obra de culte. La seva apor­tació al ter­ror ha estat tan gran que, quan va morir, un epi­sodi de Walking Dead li va fer un home­natge en els crèdits finals. Quan ja tenia un tumor cere­bral en fase avançada va rea­lit­zar la seva obra pòstuma també dedi­cada al moderno Pro­me­teo. Frankens­tein ¡Está Vivo!, que acaba de publi­car Pla­neta Comic, va comp­tar amb la col·labo­ració literària de Steve Niles, que en el pròleg de l’obra es lamenta que Wright­son no visqués prou per poder veure l’obra publi­cada.

En aquesta obra Frankens­tein és un ésser tur­men­tat, que és una atracció de circ i que es retira per aïllar-se del món tot i que l’ombra de Víctor, l’autèntic Frankens­tein, el seu cre­a­dor, sem­pre plana sobre els seus inter­ro­gants exis­ten­ci­als.

El pare de tot

Si hi ha un pare fun­da­ci­o­nal de tots els gèneres que giren al vol­tant, d’allò que és ter­rorífic, inver­sem­blant o mis­teriós és Edgar Allan Poe. L’il·lus­tra­dor David Plunkert dona imatge gràfica als prin­ci­pals relats de Poe com Anna­bel Lee, El cuervo, Bere­nice, El Tonel de amon­ti­llado, La máscara de la muerte roja, La ver­dad sobre el caso Val­de­mar i altres títols que apor­ten dife­rents regis­tres d’inqui­e­tud angoi­xant. Pors pel que veus, pors pel que no veus, pors noc­tur­nes i mati­ne­res. Pors pel que saps o pors pel que igno­res, pors de tota mena que va intro­duir a tot tipus d’expres­si­ons d’aquest gènere que a par­tit del segle XX va esde­ve­nir un dels de més èxit en la nar­ra­tiva literària, en el cinema o en les sèries tele­vi­si­ves. El lli­bre també és també una pro­ducció de Libros del Zorro Rojo, edi­to­rial que està tre­ba­llant força perquè els lli­bres il·lus­trats no siguin la suma de dos llen­guat­ges, sinó un únic nou llen­guatge.

I no podria fal­tar entre els ter­rors clàssics la imatge de Dràcula. Pla­neta ha recu­pe­rat un clàssic del per­so­natge, la que van rea­lit­zar ja fa anys el guio­nista ame­ricà Roy Tho­mas, un dels guio­nis­tes més mítics de la sèrie Conan i el dibui­xant Este­ban Maroto, un cre­a­dor exu­be­rant i dinàmic amb un estil que sem­pre sem­bla una tro­bada entre el clas­si­cisme i la moder­ni­tat. El lli­bre no se cen­tra en la visió Bela Lugosi del cinema, sinó en el per­so­natge històric que va ins­pi­rar el relat de Bram Stoker.

I una altra recu­pe­ració a càrrec de Pla­neta: l’adap­tació que va fer el gran Ber­nie Wright­son de la pel·lícula Cre­eps­how del gran espe­ci­a­lista en el tema George A. Romero ins­pi­rada en relats de Step­hen King.