L’empatia amb l’exiliat
L’artista italià Marco Noris trasllada l’emoció de descobrir el camp de Ribesaltes a l’exposició del Mume ‘Refugium, refugia’, una oració de paper sobre la Retirada
El Museu Memorial de l’Exili (Mume) exposa fins al 3 de febrer del 2020 el treball del pintor i dibuixant italià Marco Noris sota el títol Refugium, refugia. Les obres que ha reunit en aquest muntatge inaugurat fa una setmana tenen el seu origen en una visita al Museu de l’Exili de la Jonquera, on per primera vegada va tenir coneixement de l’existència del camp de concentració de Ribesaltes. Aquest recinte va ser habilitat pel govern francès als anys trenta del segle XX per allotjar-hi refugiats espanyols durant l’èxode republicà, però va acabar estant obert gairebé setanta anys. Durant tot aquest temps, el mateix espai ha servit per confinar-hi civils o militars vençuts d’altres conflictes, com ara la població jueva i gitana, durant el col·laboracionisme francès amb el nazisme, o, al contrari, un cop acabada la Segona Guerra Mundial, per tancar-hi els presoners nazis i, més endavant, els soldats algerians de l’exèrcit francès.
La proposta de Marco Noris (Bèrgam, 1971) pren doncs el camp de Ribesaltes com a inspiració però planteja al visitant un viatge per la memòria emocional col·lectiva de les persones exiliades. En la seva exposició, Noris busca la universalitat de l’experiència individual que implica haver de deixar-ho tot fugint de la guerra, més enllà d’èpoques i nacionalitats, com demostren els diferents usos d’un mateix espai.
L’interès de Marco Noris per l’exili republicà ve de lluny. L’any 2017 ja va recórrer a peu, durant gairebé un mes, la serralada pirinenca, des dels límits d’Andorra fins a Portbou, seguint les passes dels exiliats republicans. Mentre caminava, feia aturades per dibuixar i pintar a l’oli els paisatges que veia. El resultat d’aquella experiència va ser una exposició de 132 dibuixos i pintures amb tinta i oli fets a l’aire lliure que ja van ser objecte d’una exposició al Mume aquell mateix 2017. La present exposició en certa manera reprèn el fil d’aquell treball i en completa la recerca, amb la intenció d’establir un vincle interior amb les emocions dels exiliats. El muntatge reuneix una vintena de quadres a l’oli i quatre instal·lacions formades per 120 metres quadrats de paper. Segons ha explicat Noris, els camps de refugiats “són al mateix temps refugi i condemna”, i certifiquen la “pèrdua de dignitat i identitat del refugiat”, que es troba apartat de les seves arrels i del seu passat. El refugiat, en aquest sentit, “és un desterrat, i el desarrelament esdevé un trauma irreversible que afecta els fonaments mateixos de l’ésser humà”.