Germans a l’escena

Una de les presentacions més sonades del darrer cap de setmana al Temporada Alta és Ostia, l’autoficció duta a l’extrem entre Sergio Blanco i la seva germana (i actriu) Roxana. Es podrà veure dissabte al Teatre de Salt. El francouruguaià ja va rebre elogis al festival amb El bramido de Düsseldorf (2018), La ira de Narciso (2016) i Tebasland (2014).

Ostia només es podrà representar mentre els dos germans vulguin o puguin. Blanco no la deixa representar perquè vol mantenir la idea inicial que dos germans llegeixen “la nostra pròpia història ficcionada: es troben veritat i falsedat junts en un mateix suport”. Per l’autor, tot relat biogràfic és sempre una ficció per la tria de paraules, de temps verbals, de la manera d’utilitzar el llenguatge: “Amb Roxana, davant del públic, som dos germans de veritat i de mentida a la vegada. Ostia és un text mortal que morirà amb nosaltres.”

Blanco integra al seu relat personatges com sant Agustí, Pasolini, Mussolini o Caravaggio. S’integren amb naturalitat en un text en què es van revelant que el passat comú és recordat de manera diferent. Per això Blanco assegura: “El passat es tan obert com el futur; tan desconegut és el passat com el futur.” Ostia defensa que el passat està per construir. També el format que s’autoimposen els germans Blanco és el de la lectura. Per a l’autor és preciós veure algú llegint, “és un dels actes més elegants que existeixen”. Mentre el germà-escriptor, llegeix, com qui l’escriu en directe, la germana-actriu el llegeix com encarnant-lo. Però tots dos, a mesura que el llegeixen, el van descobrint: Ostia revela que “llegir i escriure és el mateix: es tracta d’un acte de descobriment textual”. Blanco va imposar-se una major concentració en l’elaboració del text, un cop va decidir que només seria llegit: “Ostia és un text que mostra paraules; No les diu, ni les enuncia, ni les pronuncia, sinó que les mostra.”

El teatre en directe, comptar sempre amb un públic que escolta el relat per primera vegada, converteix la lectura en nova. Com si fos una primera vegada: “Tots dos sentim que és la primera vegada que ho estem dient.” Per poder representar Ostia és imprescindible, segons Sergio Blanco, trobar un material “que està intacte tant en l’escolta com en la lectura”. Aquest és el repte interpretatiu, reconeix el dramaturg (que adverteix alhora): “Sempre ho hem aconseguit: sempre hi ha alguna cosa d’inaugural, d’originari, d’inicial.”