Al final de la Giselle de la coreògrafa sud-africana Dada Masilo, l’heroïna romàntica no perdona l’amant que li ha trencat el cor. El càstig és la redempció per a ella i els espectres que l’acompanyen, que, de vermell i conformant un estol transgènere, s’empoderen a través d’un ball venjatiu, contundent i alliberador, i a ritme dels cops de fuet d’una Giselle que ha decidit canviar el final.

Dada Masilo reescriu el conte d’aquest ballet clàssic amb una combinació de contemporània i dansa africana que es va estrenar divendres a l’Estat en el festival Temporada Alta a l’Auditori de Girona.

En la reinterpretació, més fosca i menys naïf, rau aquesta lectura feminista amb la qual Dada Masilo ha volgut contemporanitzar la història romàntica i trista de la camperola. Amb la força dels moviments tribals que executa Dada Masilo en el seu cos menut, hi podem veure la nova Giselle. Hi ha imatges visuals potents, especialment en la segona part, amb la dansa fúnebre, la mort amb la qual la protagonista reviurà com una més de les Willis. Les llegendes romàntiques atribueixen a aquests esperits femenins sobrenaturals poders d’encaterinar els homes de nit, condemnant-los. A la Giselle de Dada Masilo, les Willis són guerreres en positiu, per alliberar-se del maltractament dels homes. La transgressió de Giselle de Masilo funciona en el sentit que, pensada per a grans públics, és complaent.