Llibres

Explicador d’històries

Mateu Ciurana salta a la novel·la per explicar una història de 2.000 anys que no li cabia en un curt. Els ingredients? El Greal, Caldes, les monges de Sant Daniel...

“Caldes és a la via Augusta i tothom hi ha passat. Crec que Caldes no te l’acabes”, diu

“Des del 2013, he rodat sis curt­me­trat­ges, un cada any, que he estre­nat sem­pre al novem­bre, però aquest any he pre­sen­tat una novel·la. La raó? Sim­ple­ment, la història que havia d’expli­car aquest any no em cabia en un curt”, explica amb una lògica impla­ca­ble el peri­o­dista, rea­lit­za­dor i ara també novel·lista Mateu Ciu­rana (Cal­des de Mala­ve­lla, 1959), que, a finals de novem­bre, va pre­sen­tar a Girona i a Cal­des el seu debut lite­rari, La copa de Cal­des ( Cur­bet Edi­ci­ons ). “El que en el fons em sento és un expli­ca­dor d’històries”, afirma.

La copa de Cal­des és una història que abasta dos mil·len­nis i té com a esce­na­ris des­ta­cats Cal­des de Mala­ve­lla, el petit muni­cipi veí de Sant Andreu Salou –“hi he rodat els dos últims curts i per a mi s’ha con­ver­tit en un petit lloc místic, el meu cen­tre de l’uni­vers”– i el mones­tir de Sant Daniel. La copa del títol fa referència al reci­pi­ent més cèlebre de tots els temps, el Sant Greal que va uti­litza Crist en l’últim sopar, ins­pi­ra­dor de cro­a­des i grans pro­duc­ci­ons de Hollywood. “Tot el que explico en el lli­bre és ficció, però par­teixo d’una tra­dició segons què sant Pau va ser a Tar­ra­gona i santa Tecla va ser dei­xe­bla seva. A par­tir d’aquí, vaig començar a ima­gi­nar que sant Pau, que en el Nou Tes­ta­ment des­a­pa­reix, és por­tat a Roma per ser jut­jat i el des­ter­ren a Tar­ra­gona. I si hagués entrat a la Península a través del port d’Empúries, no hau­ria estat tan estrany que, anant via Augusta avall, passés per Cal­des, just en l’època que s’hi van inau­gu­rar les ter­mes roma­nes, més o menys a mit­jan segle I de la nos­tra era.” I en el seu pas per Cal­des, sant Pau hi deixa la copa. “En prin­cipi, el Greal no lliga gaire amb el per­so­natge [no era cap dels apòstols que van ser en l’últim sopar], però jus­ta­ment es tracta d’esbri­nar per què té ell la copa i per què la deixa a Cal­des. Al cap de poc temps, la copa passa a mans feme­ni­nes i la resta del lli­bre és la història del gran secret sobre el destí de la copa sagrada, sem­pre pre­ser­vada per dones”, explica Ciu­rana, que acaba vin­cu­lant la fun­dació, l’any 1015, del mones­tir de Sant Daniel per part d’Ermes­senda al man­te­ni­ment d’aquest secret fins avui. Cap al final del lli­bre, també es fa referència a un altre moment històric molt més recent: el final de la Segona Guerra Mun­dial, quan els bal­ne­a­ris feien fun­ci­ons d’hos­pi­tals i per Cal­des pas­sa­ven, pri­mer, els jueus que fugien del nazisme i, després, els matei­xos nazis der­ro­tats. “Cal­des és a la via Augusta i tot­hom hi ha pas­sat. Crec que Cal­des no te l’aca­bes. Aquest lli­bre és una decla­ració d’amor a Cal­des”, diu Ciu­rana sobre el gran poten­cial de la loca­li­tat sel­va­tana com a esce­nari per a històries i per­so­nat­ges sin­gu­lars, com també ho ha demos­trat Rafel Nadal amb El fill de l’italià.

Par­lant de per­so­nat­ges, un dels que apa­reix en el lli­bre és el mateix Mateu Ciu­rana. “A les pri­me­res 70 pàgines, no hi ha nar­ra­dor i la història es va cons­truint a par­tir de dife­rents mate­ri­als, com ara notícies de dia­ris, cor­reus electrònics, trans­crip­ci­ons de per­ga­mins, etc. A par­tir de la pàgina 70, tot està expli­cat per un tal Mateu Ciu­rana, de Cal­des de Mala­ve­lla”, explica l’autor, que afirma haver tin­gut molt bons asses­sors històrics, com ara el biblista Agustí Bor­rell, també nas­cut a Cal­des el 1959, que actu­al­ment és vicari gene­ral dels car­me­li­tes des­calços. “En el lli­bre, rei­vin­dico el lle­gat cul­tu­ral catòlic de la meva gene­ració, tot i reconèixer els grans errors històrics de l’Església, i també rei­vin­dico l’islam com una religió ger­mana del cris­ti­a­nisme.” Tot això, evi­dent­ment, no ho podia resu­mir en un curt.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.