El pont dels ibers
Unes excavacions del fossat del puig de Sant Andreu, al jaciment ibèric d’Ullastret, descobreixen l’estructura d’aquest tipus més antiga documentada mai a Catalunya
El jaciment ibèric d’Ullastret continua donant grans sorpreses. Sense anar més lluny, l’última campanya d’excavacions, va tenir lloc aquest any del setembre al novembre, amb la qual s’ha acabat la fase I del fossat defensiu de l’oppidum ibèric del puig de Sant Andreu, començada el 2017. Aquest any ha consistit en l’excavació d’un tram lineal de 125 metres d’aquesta monumental estructura defensiva, descoberta l’any 2012 mitjançant l’aplicació de les tècniques de prospecció geofísica més modernes aplicades al camp de l’arqueologia.
Entre els elements excavats, destaca la troballa d’una sèrie d’edificacions construïdes parcialment a l’interior del fossat, que podrien correspondre a un barri extramurs que s’estén per la banda sud-oest del turó.
En una de les estances excavades, a sota del paviment, s’ha identificat l’enterrament d’un perinatal; és a dir, d’un individu mort en un període immediatament anterior o posterior al seu naixement. “A diferència dels nens i els adults, que eren cremats a la seva mort, aquests rebien un tractament funerari diferenciat, ja que es considerava que no havien viscut suficient per ser considerats membres de la societat”, segons explica el responsable del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Ullastret, Gabriel de Prado.
D’altra banda, a la mateixa zona i davant d’una de les portes principals de la ciutat, s’han identificat diversos elements constructius que formarien part d’un pont que permetria travessar el fossat en aquest punt i accedir a l’interior del recinte murat. Aquesta estructura dataria del moment inicial de la ciutat i, molt probablement, per tant, com destaca De Prado, és la més antiga que s’ha documentat mai a Catalunya.
Una espasa ritual
En alguna de les anteriors campanyes d’excavació al fossat s’havien trobat, en els seus nivells de reompliment, alguns objectes singulars i excepcionals com ara un petit plom amb una enigmàtica inscripció ibèrica i un fragment d’una pinta elaborada amb ivori d’elefant.
Aquest any, entre altres troballes, s’ha recuperat una espasa de ferro de tipus La Tène, gairebé sencera, que està doblegada de manera intencionada per ser amortitzada ritualment. Aquest objecte ha estat dipositat al laboratori de restauració de la seu de Girona del Museu d’Arqueologia de Catalunya per iniciar un tractament d’estabilització de la corrosió i de consolidació del metall.