El geni de l’absurd
Mor als 77 anys Terry Jones, un dels fundadors dels Monty Python i director de ‘La vida de Brian’ i ‘Los caballeros de la mesa cuadrada’
-
Terry Jones s’arrisca a perdre mitja llengua per congelació fent broma al cim suís de Titlis (3.028 m), en una imatge d’arxiu del 2005 URS FLUEELER / EFE. -
VÍDEO: Muntatge que va dedicar el Festival de Sitges a Terry Jones amb motiu de l'entrega del premi Màquina del Temps, l'octubre del 2015
“I què hi feu colant-vos en una estable a les dues de la matinada? Homenatjar el nen? Esteu borratxos?” La suposada marededéu acusa els Reis d’Orient de ser guiats per una ampolla, en lloc d’un estel, i vol fer-los fora fins que li mostren els regals que li porten. Irreverent, absurd i genial, l’humor de la primera escena de La vida de Brian (1979) representa molt bé l’humor del grup de còmics britànics Monty Python. Abans-d’ahir va morir a casa seva, als 77 anys, un dels seus membres fundadors, Terry Jones, que era també el director d’aquest film –que encapçala alguna llista de les millors comèdies de la història– i l’actor que hi interpreta la mare de Brian –sovint va actuar disfressat de dona–, confós amb el nen Jesús.
“Tots hem perdut un home amable, divertit, càlid, creatiu i afectuós”, deia la nota feta pública ahir per la seva família, que va destacar l’humor i la valentia amb què va lluitar contra la demència que li van diagnosticar fa quatre anys. Poc temps abans, l’octubre del 2015, va presentar la seva darrera pel·lícula al Festival de Sitges, Absolutamente todo, i va ser distingit amb el premi Màquina del Temps.
La seva família va remarcar ahir que “la seva feina amb els Monty Python, els seus llibres, pel·lícules, programes de televisió, poemes i altres projectes viuran per sempre”. Nascut el 1942 a Colwyn Bay, al nord de Gal·les, va estudiar literatura a la universitat d’Oxford i allà va fer amistat amb Michael Palin, futur membre també dels Monty Python. Junts van obtenir un primer èxit televisiu el 1966 amb la sèrie The late show.
Terry Jones va ser un dels cervells del revolucionari sentit de l’humor dels Monty Python, entre surrealista, absurd i irreverent –si es que es pot resumir en alguns adjectius–, basat en esquetxos breus, sovint amb càrrega social. Juntament amb Jones i Palin, els Monty Python van estar formats per Eric Idle, John Cleese, Terry Gilliam i Graham Chapman –mort el 1989–. Va néixer al programa televisiu Monty Python’s Flying Circus (El circ ambulant de Monty Python), que va emetre la BBC entre el 1969 i el 1974.
Salt al cinema
Des d’aquesta plataforma van saltar al teatre i al cinema, un mitjà en què Jones va tenir un paper molt rellevant: va ser guionista i actor de Se armó la gorda (1971) i el 1975 va debutar com a director de Los caballeros de la mesa redonda, una paròdia de les novel·les del cicle artúric que té una qualificació de 93 sobre 100 al portal de la crítica Metascore i va expandir l’univers Mony Python cap a nous públics i fronteres.
Cineasta destacat del grup, juntament amb Terry Gilliam, Terry Jones va tornar a triomfar amb la paròdia dels Evangelis La vida de Brian (la comèdia clàssica més divertida, segons una enquesta de la revista Total Film) i amb el film d’episodis El sentit de la vida, darrer treball cinematogràfic amb el segell de Monty Python.
Després de la dissolució del grup, Jones va continuar una carrera en solitari com a director de cinema, amb títols com Serveis molt personals (1987), Erik, el viking (1989, basada en un llibre infantil que ell mateix havia publicat anys abans) i El vent als salzes (1996), i va treballar en nombroses sèries documentals, com a guionista i presentador.