Històries de superació encreuades

La fundació Plataforma Educativa disposa d’una xarxa d’organitzacions d’economia social que té com a objectiu millorar la qualitat de vida de les persones amb menys recursos o en situació de risc. Té la seu a Girona, però la seva creixent activitat ha fet que la seva tasca social arribi a tot Catalunya, oferint 80 serveis i amb més de 600 professionals. Per a la celebració dels 25 anys d’aquesta entitat sense afany de lucre es va pensar a encarregar un documental commemoratiu. Però lluny de proposar un audiovisual corporatiu, és a dir, d’autobombo amb una enumeració detallada dels mèrits i projectes, es va oferir la llibertat als autors que fos de creació.

L’encarregat de fer-lo va ser Gerard Bagué, periodista i escriptor gironí, actualment director de Revista de Girona i responsable d’alguns documentals destacats com ara Frédéric B, el qual va acceptar l’encàrrec amb la intenció de filmar i reflectir més les vides dels treballadors i els tutelats, els conflictes i reptes als quals s’enfronten diàriament i totes aquelles emocions que els acompanyen. “Volia connectar amb el tarannà innovador i sovint trencador que és marca de l’entitat”, explica.

Produït per Tururut Art Infogràfic, amb realització i càmera d’Òscar Gómez, muntatge d’Aida Velázquez, a partir del guió i la direcció de Gerard Bagué, el resultat és Calidoscopi d’afectes, un documental amb un format cinematogràfic (està rodat en 4K i format panoràmic), amb un tractament que destaca la narrativitat. Com ja pronostica el títol, són molts els temes que tracta, microhistòries que fan un tot. Per exemple, centra l’atenció en els centres de menors o en la relació intensa que s’estableix entre educadors i residents, així com la superació de l’estigma dels disminuïts psíquics i la seva incorporació al mercat laboral. Però també apareix el tema dels menors no acompanyats, com el cas punyent d’una noia marroquina que es va escapar de casa amb tan sols 20 euros a la butxaca –que li va donar la seva mare– perquè el seu pare la volia casar quan el que ella volia era ser mecànica i jugar a futbol. I encara que el tractament ha estat defugir el melodrama i la llàgrima fàcil, sí que hi ha moments emotius perquè la temàtica així ho porta, com ara quan se celebra una festa d’un menor acollit i es troben les famílies acollidores amb les famílies biològiques. També hi ha moments d’humor, com ara quan un grup d’àvies que aprenen noves tecnologies descobreixen que poden veure per satèl·lit amb Google Maps el poble andalús on van néixer. “Els personatges ens han donat molt!”, coincideixen a dir Bagué i Gómez.