Cinema

34a edició dels premis de l’Acadèmia del cinema Espanyol

Glòria a Almodóvar

‘Dolor y gloria’ triomfa als Goya en emportar-se set estatuetes, incloses les de millor film, director i actor principal (Antonio Banderas)

Tres actors i tres directors catalans han estat distingits

Anys enrere es va arribar a parlar de la reticència de l’Acadèmia del Cinema Espanyol a premiar Pedro Almodóvar, i és cert que, tot i que tres títols seus havien triomfat als Goya (Mujeres al borde de un ataque de nervios, Todo sobre mi madre i Volver), hi havia dos directors que tenien més estatuetes que ell, Alejandro Amenábar i Fernando León de Aranoa (tres cada un). Passada la una de la matinada d’avui, l’acadèmia ha saldat un deute històric en concedir dos Goya al cineasta manxec: els de millor direcció i guió. Ara en suma quatre, i la seva pel·lícula Dolor y gloria, nominada a dos Oscar, s’ha endut set premis dels 16 a què estava nominada: pel·lícula, direcció, guió, actor principal (Antonio Banderas, que ja havia estat premiat a Canes), actriu secundària (Julieta Serrano), banda sonora (onzè Goya per a Alberto Iglesias) i muntatge (Teresa Font). En els casos de Banderas i Serrano també es pot parlar de deute saldat: cap dels dos havia guanyat el Goya.

Almodóvar ha aprofitat l’assistència del president del govern Pedro Sánchez a la gala, celebrada a Màlaga, per demanar “protecció de l’Estat per al cinema independent, que es fa fora de les televisions”, perquè “està en vies d’extinció”, i ha recordat que va ser “fascinant veure treballar aquest grup d’actors” que protagonitzen la pel·lícula.

Una cerimònia llarga (tres hores i mitja) i ensopida, presentada per Andreu Buenafuente i Sílvia Abril, amb parlaments d’agraïment interminables i un guió que no es mereixeria cap estatueta, ha anat revelant en comptagotes els guanyadors i perdedors de la nit. Entre els segons, Alejandro Amenábar, que partia com a favorit amb 17 nominacions per Mientras dure la guerra . La pel·lícula només se n’ha emportat cinc: millor actor secundari (Eduard Fernández), direccions artística i de producció, maquillatge i perruqueria i vestuari.

Més ben parada ha resultat La trinchera infinita, que semblava tenir menys possibilitats, a pesar de sumar 15 nominacions. Finalment s’ha endut un premi important, el de millor actriu protagonista, per a una emocionada Belén Cuesta, i el guardó al millor so.

Molts catalans premiats

La 34a edició dels Goya ha estat una bona nit per als artistes i professionals catalans. N’hem esmentat alguns de guardonats (Julieta Serrano, Eduard Fernández i Teresa Font) i n’hi ha hagut uns quants més. Belén Funes ha guanyat el premi a la millor director novell per La hija de un ladrón, que ja havia triomfat als Gaudí. Enric Auquer s’ha endut el guardó a millor actor revelació pels seu treball al film gallec Quien a hierro mata. Buñuel en el laberinto de las tortugas, dirigit per Salvador Simó, ha estat distingit com a millor llargmetratge animat. El cineasta i director de fotografia català Mauro Herce ha guanyat el Goya per la fotografia d’O que arde. La producció catalana Suc de síndria, dirigida per Irene Moray, ha guanyat el premi al millor curtmetratge, i la coproducció catalana El hoyo, el premi als millors efectes especials.

O que arde s’ha endut a més el primer premi de la gala, el de millor actriu revelació, per Benedicta Sánchez, actriu gallega no professional de 84 anys.

Pel que fa a llargmetratges, La odisea de los giles s’ha imposat com a millor pel·lícula iberoamericana; Ara Malikian: una vida entre las cuerdas com a millor documental i la producció francesa Los miserables a l’apartat de millor film europeu. Pel que fa a curts, a més de Suc de síndria han estat distingits Nuestra vida como niños refugiados en Europa (millor curt documental) i Madrid 2120 (curt animat).

Javier Ruibal ha estat distingit amb el premi a la millor cançó per Intemperie, de la pel·lícula de Benito Zambrano del mateix títol, que també ha estat premiada pel guió adaptat.

Marisol (Pepa Flores) no ha pogut assistir personalment a recollir el Goya d’Honor 2020. En el seu lloc, l’han recollit les seves filles. El president de l’Acadèmia del Cinema Espanyol, Mariano Barroso, ha destacat al seu discurs que el cinema estatal ha aconseguit la segona millor recaptació de la història, i que diversos films, cineastes i actors espanyols han estat reconeguts i premiats en festivals i guardons internacionals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.