Cinema

Enlluernadora Judy

Renée Zellweger està nominada a l’Oscar i ha guanyat el Globus d’Or pel seu paper de l’estrella del Hollywood clàssic Judy Garland

La tempestuosa vida de Judy Garland ha alimentat el vessant dramàtic del film

En aquests temps de pel·lícules sobre grans estre­lles musi­cals, ja siguin docu­men­tals (Pava­rotti, Amy Wine­house a Amy) o de ficció (Fred­die Mer­cury a Bohe­mian Rhap­sody, Elton John a Rocket­man), avui arriba als cine­mes Judy, una bio­gra­fia de l’actriu i can­tant Judy Gar­land (Grand Rapids, Min­ne­sota, 1922 - Lon­dres, 1969). Si els títols esmen­tats fan referència a estre­lles del pop, el rock i l’òpera, Judy és necessària­ment una mirada al Hollywood clàssic, una maquinària capaç d’ele­var intèrprets fins a cotes de fama mai vis­tes, però capaç també d’explo­tar-les i devo­rar-les. Judy Gar­land va morir als 47 anys d’una sobre­dosi de bar­bitúrics.

Rupert Goold, un repu­tat direc­tor tea­tral anglès que va debu­tar al cinema amb Una his­to­ria real, ha diri­git aquesta pel·lícula basada en l’obra tea­tral de Peter Quil­ter End of the rain­bow, estre­nada el 2005 i repre­sen­tada a Syd­ney, el West End lon­di­nenc i Bro­adway.

Oscar i Glo­bus d’Or

Renée Zellwe­ger ha acon­se­guit una nomi­nació a l’Oscar i un Glo­bus d’Or per la seva inter­pre­tació en aquesta pel·lícula. Ambi­en­tada a Lon­dres el 1968, la pel·lícula ens mos­tra una Judy Gar­land ja madura, gai­rebé trenta anys després de con­ver­tir-se en estre­lla gràcies a El màgic d’Oz, que arriba a Lon­dres per ofe­rir una sèrie de con­certs. Les entra­des s’esgo­ten en qüestió de dies, tot i que ella ha per­dut veu i ener­gia. Men­tre es pre­para per pujar a l’esce­nari, tor­nen els fan­tas­mes que la van tur­men­tar durant la seva joven­tut a Hollywood i s’enfronta a les inse­gu­re­tats que la van acom­pa­nyar des del seu debut.

Actriu precoç, Judy Gar­land va fer el seu pri­mer curt­me­tratge amb només dos anys, el seu pri­mer llarg amb 14 (Locu­ras de estu­di­an­tes, 1936) i, després de sig­nar un con­tracte amb Metro Goldwin Mayer, el 1939 es va con­ver­tir en estre­lla gràcies a El màgic d’Oz. Amb aquest estudi va fer més de vint pel·lícules, els pri­mers anys dis­si­mu­lant el seu físic per apa­ren­tar ser més jove. Mickey Roo­ney va ser la seva pare­lla artística en nou pel·lícules. Nomi­nada a l’Oscar per Ha nacido una estre­lla (George Cukor, 1954) i pel seu breu paper a ¿Ven­ce­do­res o ven­ci­dos? (Stan­ley Kra­mer, 1961), va seguir en paral·lel una car­rera musi­cal plena d’èxits, però va tenir, en canvi, una vida per­so­nal agi­tada, amb cinc matri­mo­nis (al quart marit va ser Vin­cente Min­ne­lli, amb qui va tenir Liza Min­ne­lli) i pro­ble­mes d’addic­ci­ons a l’alco­hol i les dro­gues que han ali­men­tat el ves­sant dramàtic de Judy. Crida l’atenció que el Glo­bus d’Or de Renée Zellwe­ger sigui com a millor actriu dramàtica, i no per l’apar­tat de comèdia o musi­cal.

Pre­mis a banda, inter­pre­tar Judy Gar­land ha estat un somni fet rea­li­tat per a l’actriu. “Jo soc un dels mili­ons i mili­ons de per­so­nes que, al llarg de la seva vida, es van ena­mo­rar d’ella”, diu Zellwe­ger, que s’atre­veix a qua­li­fi­car-la, “pos­si­ble­ment”, com “l’artista més gran que hi ha hagut mai a la indústria de l’entre­te­ni­ment”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia