Santuari de la pauma

Mas de Bar­be­rans acaba de posar en marxa un dels pro­jec­tes més potents dels últims anys: el Museu de la Pauma. Situat al mig del nucli urbà, aquest equi­pa­ment va molt més enllà de ser un sim­ple cen­tre d'inter­pre­tació d'una acti­vi­tat ances­tral i ha nas­cut amb la vocació de ser un cen­tre de desen­vo­lu­pa­ment rural. «La nos­tra idea és que revi­ta­litze l'eco­no­mia del muni­cipi, que la gent que vinga a visi­tar-lo es quede a dinar als nos­tres res­tau­rants o a dor­mir a les nos­tres cases de pagès», va mani­fes­tar l'alcalde, Josep Maria Lleixà, que des­taca a més que el cen­tre d'inter­pre­tació de la pauma no és només un museu per veure sinó també un museu viu des d'on s'impul­sen acti­vi­tats. El cen­tre s'ha inau­gu­rat aquest mes de maig i el pro­per 5 de juny es farà la pri­mera acti­vi­tat: un curs de cis­te­lle­ria de 10 del matí a 2 de la tarda. A més, l'últim diu­menge de cada mes es fan demos­tra­ci­ons arte­sa­nals de com es tre­ba­lla la pauma.

La idea és revi­ta­lit­zar l'eco­no­mia del muni­cipi i fer-ho posant en valor una arte­sa­nia ances­tral que fins fa no gaire estava en via d'extinció al ter­ri­tori. Gràcies al pro­jecte del Mas de Bar­be­rans, tres dones del muni­cipi han cons­tituït una empresa, Art Pauma, i es gua­nyen la vida tei­xint objec­tes de fibra vege­tal. És la manera de man­te­nir viva la tra­dició. A través d'Art Pauma, i després d'una llarga i intensa tasca de recerca etnològica, aquest museu aca­bat de nàixer dis­posa d'un fons museístic de 47 peces reproduïdes que fins a la dècada dels sei­xanta es con­fec­ci­o­na­ven al muni­cipi. La més espec­ta­cu­lar és la ves­ti­menta del carro. «No n'hem tro­bat a cap lloc, ja que les úniques ves­ti­men­tes de carro que que­den són d'espart i ens hem hagut de guiar per la memòria de la gent gran», explica Cris­tina Car­dona, tècnica del cen­tre de desen­vo­lu­pa­ment rural. Entre aques­tes 47 peces també hi ha un oró (cabàs alt que s'uti­lit­zava per guar­dar-hi les figues seques) o una col·lecció de sàrries de tres mides dife­rents. Al marge d'aques­tes peces locals també s'està con­fec­ci­o­nant un fons d'objec­tes de pauma que es feien ser­vir a la zona del parc natu­ral dels Ports i un altre de peces de fibra vege­tal –vímet, palla, pla­ta­ner o ave­lla­ner– produïdes arreu de la Medi­terrània. «Volem aglu­ti­nar al màxim conei­xe­ments sobre l'arte­sa­nia de les fibres vege­tals», argu­menta Car­dona, tot recor­dant que des de fa vuit anys el muni­cipi orga­nitza una fira anual dedi­cada a les fibres vege­tals, l'últim cap de set­mana de juliol.