El lligam de dues èpoques
Mor als 72 anys José Luis Cuerda, el director d’‘Amanece, que no es poco’ i primer productor d’Amenábar
El cineasta José Luis Cuerda, director d’importants títols del cinema espanyol de les darreres dècades com Amanece, que no es poco o La lengua de las mariposas i productor de Tesis i Abre los ojos, va morir ahir a l’hospital Princesa de Madrid a causa d’una embòlia. Ho va avançar a primera hora de la tarda la revista Fotogramas a la seva web i ho van confirmar poca estona després les seves filles, Irene i Elena, en un comunicat en què agraïen “les mostres d’afecte rebudes cap al que ha estat un dels directors més importants del cinema espanyol de les últimes dècades”.
No és una simple mostra d’amor filial en moments de dol: José Luis Cuerda (Albacete, 1947) traça una trajectòria professional que enllaça la generació del neorealisme espanyol de finals dels anys 50 (va guanyar dos premis Goya per guions escrits amb Rafael Azcona: La lengua de las mariposas i Los girasoles ciegos) amb un dels directors espanyols de més èxit actualment, Alejandro Amenábar, de qui va produir els seus dos primers films, Tesis i Abre los ojos, i el seu gran èxit internacional, Los otros.
Creador destacat com a guionista, director i productor, va començar la carrera a la televisió escrivint els guions i dirigint telefilms com Mala racha i El túnel (tots dos del 1977), i el 1982 va dirigir el seu primer llargmetratge, la comèdia coral sobre les parelles Pares y nones, amb Antonio Resines i Sílvia Munt com a protagonistes. Sis anys després, va guanyar cinc Goya en la segona edició d’aquests premis (però no el de direcció, que sempre se li va resistir), i el 1989 va estrenar el film de culte Amanece, que no es poco, protagonitzat per un pare i un fill que viatgen en sidecar fins a un poble de les muntanyes d’Albacete. Cuerda va mostrar en aquest film un sentit de l’humor esmolat, absurd i surrealista, tot i que en la seva última entrevista amb Efe renegava de l’etiqueta surrealisme perquè “és l’automatisme, sense càlcul ni mesura, i això en cinema no és possible”.
Inspirat en la literatura
José Luis Cuerda es va inspirar sovint en la literatura per als seus films, i va dirigir en més d’una ocasió actors com Fernando Fernán Gómez, Alfredo Landa o Antonio Resines. Després d’uns títols més discrets a la primera meitat dels anys 90 (La viuda del capitán Estrada, Tocando fondo, Así en el cielo como en la tierra), va dirigir la sèrie televisiva Makinavaja, adaptació del còmic amb Pepe Rubianes com a protagonista, i va remuntar definitivament el 1999 amb La lengua de las mariposas. Suposava el seu retorn a la literatura (adaptava tres contes de Manuel Rivas), a escriure amb Rafael Azcona i al reconeixement dels Goya. Aquesta història il·lustra un altre dels vessants del seu cinema: la crítica social i l’humanisme, encarnat en un professor republicà (Fernando Fernán Gómez) que veu com, amb l’esclat de la revolta feixista, el seu alumne preferit, a qui ha intentat inculcar valors i mostrar les meravelles del món, li tira pedres i li crida, carregat d’odi, “roig” i “ateu”.
La seva activitat com a director va anar baixant progressivament amb el canvi de segle, però encara va tornar a guanyar un Goya amb Azcona per l’adaptació de Los girasoles ciegos (2008), basada en la novel·la d’Alberto Méndez, i va estrenar el seu darrer llargmetratge, Tiempo después, al Festival de Sant Sebastià del 2018. Aquesta comèdia portava l’absurd fins al límit, en una distopia ambientada al 9177 en un món reduït a un gran edifici envoltat de suburbis plens d’aturats famolencs.
Cuerda va escriure i produir bàsicament pel·lícules seves. Només va exercir funcions de productor amb Alejandro Amenábar, que no és poc: Tesis (1996), la seva òpera prima, va guanyar set premis Goya; Abre los ojos va ser versionada per Hollywood amb Tom Cruise de protagonista, i el 2001 li va produir Los otros. Uns crèdits com a productor que molt pocs poden lluir al cinema estatal.