Un Sant Jordi tristot

“El meu primer Sant Jordi va ser el 1999. Recordo com anava vestida i com vaig ballar a la festa de la nit. Sempre que tinc un llibre al carrer faig el mateix: vaig a córrer per la muntanya, menjo pa amb tomàquet amb bombolles per esmorzar i, un cop fet això, agafo el tren cap a la plaça de Catalunya. Firmo alegrement, mai acostumada a això tan estrany que fem aquest dia, tots nosaltres: comprar un llibre i una rosa! Al migdia vaig tota sola a fer un còctel. M’ho regalo. Si no haig de firmar, bado, compro, també faig cua. Tot això ho farem de nou. No ho deixarem de fer. Però el dia 23 suposo que estaré tristota.”