“Demostrarem que som útils per als visitants”

Les situacions de crisi eren per a Miró un estímul. Tant si eren crisis externes com internes. Era un final de cicle que el portava primer a un període de reflexió i després a innovar amb força i a emprendre nous camins. Ara estem just en un moment de canvi. Hem de tenir la intuïció i la visió per trobar, com va fer Miró, aquest nou camí. Els temes que ens preocupen, com l’esperança o la incertesa sobre el futur, eren inquietuds que van centrar l’obra de Miró. Ell va superar circumstàncies adverses i es va comprometre a través de la seva obra. “Entenc que un artista és algú que, entre el silenci dels altres, fa servir la seva veu per dir alguna cosa, i que té l’obligació que aquesta cosa no sigui quelcom d’inútil, sinó quelcom que faci servei als homes”, va dir en el seu discurs amb motiu del seu nomenament com a doctor honoris causa per la UB, el 2 d’octubre del 1979.

Els museus són espais vius, participatius i en transformació permanent per escoltar i atendre les necessitats de les persones. Esdevenen, i esdevindran encara més, espais inspiradors i de salut, de reflexió i de revelació. Per primera vegada, l’OMS recomana incloure l’art i la cultura en el sistema sanitari, i ho fa arran d’un estudi propi que ha demostrat que la participació en la cultura, i concretament les visites a museus, té un impacte positiu en la salut i el benestar. Demostrem i demostrarem cada dia que som útils per als visitants. La nostra responsabilitat, més que mai, és la proximitat amb les persones, amb qui explorarem noves formes de comunicar-nos i de relacionar-nos.

Per voluntat de Miró, la Fundació és una institució privada sense ànim de lucre i amb vocació de servei públic, que finança més del 70% del seu pressupost anual (de 7 milions i mig d’euros el 2020) amb recursos propis. És un museu d’interès nacional que manté, protegeix i divulga el patrimoni de tota la societat majoritàriament amb els seus propis ingressos. La Fundació Miró, doncs, és tan pública com els museus públics. No té cap objectiu comercial. No és una empresa que genera interessos per a algú. No. En aquests durs moments, aquesta és la pregunta que ens hem de fer tots: quin patrimoni volem conservar. Des d’abans d’aquesta crisi treballem amb les administracions per equilibrar aquesta situació singular que, ara, esdevé una urgència. El 2019, vam assolir els objectius pressupostaris, amb l’augment del nombre de visitants del 3%, de les vendes a botiga i llibreria –de gestió pròpia– i de recursos de col·laboradors privats, entre els quals destaca el conveni a llarg termini de la Fundació Vila Casas. Tenim la confiança de les administracions públiques i de moltes institucions privades per desenvolupar el nostre projecte. Ara és el moment que el compromís es converteixi en un New Deal amb un suport decisiu pel futur no només de la Fundació Miró sinó de tota la societat. Aquesta crisi duríssima requerirà mesures extraordinàries a tots els nivells i els sectors i una transformació social sense precedents. L’art i la cultura tenen la responsabilitat de contribuir radicalment a aquest canvi, oferint models alternatius. L’art ens proporciona les millors eines per gestionar la incertesa, el dubte i la complexitat.

Amb la meva arribada a la direcció hem estat treballant un contacte molt més proper amb els públics locals. Ja s’ha fet feina, i bona. Sabem que fins a finals d’any els visitants que rebrem seran locals, sobretot de la pròpia ciutat, i que els primers forans seran els peninsulars i del sud de França. Compte, perquè la suma de visitants de l’Estat espanyol i francesos ja suposava el 50%!

Els museus serem clau per a la recuperació. I la Fundació Miró és un gran lloc de desconfinament. La presentació de la col·lecció, en els espais dissenyats per l’arquitecte Josep Lluís Sert per fer realitat la generositat de Miró amb la seva ciutat, compta amb espais oberts, tant els patis i terrasses a l’interior de l’edifici com annexos, que fan que la Fundació esdevingui un lloc saludable i segur per als visitants. Aplicarem totes les mesures que indiquin les autoritats, des de la distància social fins al control de l’aforament. Tenim una sobredosi de pantalles. Volem realitat. Encara que inicialment no podrem recuperar la proximitat física amb altres persones, sí que podem entrar en un diàleg íntim i directe amb obres d’art. Quan sortim del confinament necessitarem sortir a l’aire lliure, el benestar anímic, nous estímuls, activitats sostenibles i segures, i canviar els ritmes: tot allò que es pot gaudir a la Fundació Miró.

Han de ser espais propers, d’intercanvi i aprenentatge, d’investigació crítica, de reparació i de construcció per a tots els públics. Hem de saber arribar a tothom. Ser oberts i accessibles, llocs de cohesió social, creadors de comunitat i d’identitat, inspiradors, font de benestar i de diàleg, enriquidors intel·lectualment i emocional.

L’ERTO és la millor eina per garantir tots els llocs de treball en una crisi tan profunda com aquesta, tant aquí com a tot el món. I així ho hem constatat amb el comitè d’empresa i l’equip. Aquesta mesura forma part d’un conjunt d’accions preses per contenir la despesa. L’impacte d’aquest ERTO té uns efectes econòmics i emocionals sobre l’equip dels quals som conscients i que no podem obviar. Volem que tot l’equip pugui tornar a treballar el més aviat possible, ja que està molt compromès amb la institució, aportant idees de futur.

Si depèn de nosaltres, no n’hi haurà. Ara bé, si la recuperació d’aquesta crisi no ve acompanyada del compromís de les administracions amb la cultura, l’escenari és del tot incert. Necessitem un suport públic més elevat.

El pla de desescalada del govern no deixa prou clar el calendari. Potser el maig és encara aviat en una ciutat com Barcelona, on l’impacte del coronavirus ha estat tan important. A més, no podem arriscar-nos: una precipitació pot provocar efectes adversos com a Hong Kong o Singapur, on els museus van haver de tancar una segona vegada dues setmanes després de la reobertura. En qualsevol cas, a la Fundació hem treballat en un pla de retorn amb quatre possibles calendaris d’obertura i múltiples formats. Estem preparats per reobrir, conjuntament amb la resta de museus, quan sigui possible.

La possibilitat de reobrir abans de l’estiu redueix l’impacte en la programació. L’exposició temporal de Nalini Malani, Premi Joan Miró 2019, que havíem d’inaugurar el 19 de març, finalitza el 27 de setembre, per tant ens queden quatre mesos per compartir-la amb els nostres públics.

Nalini Malani és una artista profundament compromesa amb la capacitat transformadora de l’art. Al centre de la seva obra hi ha la lluita contra la violència, la defensa de les llibertats i la denúncia de la vulnerabilitat i la precarietat. Molt influenciada pel pensament feminista, l’experiència de les dones protagonitza sovint el seu treball, des de les més humils de l’Índia rural a les habitants de les populoses ciutats del subcontinent. La seva recerca de noves formes d’expressió l’ha dut a combinar disciplines diverses, des del dibuix i la pintura fins al vídeo, les instal·lacions immersives o el teatre. Els visitants trobaran a la Fundació Miró una selecció molt personal d’aquestes obres, algunes de les quals van ser realitzades per l’artista a les sales, quan va estar aquí treballant amb el nostre equip fins a agafar un dels últims vols que la va portar a casa el divendres 13 de març, abans de l’estat d’alarma. És una artista de prodigiosa curiositat intel·lectual, imaginació radical i consciència sociopolítica, valors que també van caracteritzar l’obra de Joan Miró. Nalini és tan generosa i compromesa, que en les darreres setmanes ha creat diverses obres digitals per a la Fundació i les seves comunitats, que hem compartit a través dels nostres canals.

Fa molt de temps que estem treballant en un pla estratègic per als propers sis anys amb uns objectius molt clars i una visió de futur compartida. Hem fet molta feina i els objectius en si es mantindran: ni volem ni podem tornar al que teníem abans perquè ja disposàvem d’una visió clarament enfocada al futur. El repte després de la crisi és trobar la millor manera per arribar-hi. Per fer-ho, hem de comptar amb la continuada complicitat de l’equip, el comitè d’empresa, els nostres amics i patrocinadors, el Patronat i les administracions que en formen part (Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya i Ministeri de Cultura). Junts, celebrarem el 50è aniversari amb noves propostes per al futur de la nostra societat. La generositat de Joan Miró s’ho mereix.