L’art supera els límits per definició

L’Escola del Pen­sa­ment del Tea­tre Lliure de fa alguns dies va con­vo­car el direc­tor de tea­tre de Sara­jevo Haris Paso­vic i el peri­o­dista Alfonso Armada per par­lar del coratge, en moments de crisi. Durant el setge, el 1993, el tea­tre va con­ti­nuar actiu, il·lumi­nats per espel­mes iamb el risc de per­dre la vida durant el tra­jecte de casa al tea­tre per la bala d’un franc­ti­ra­dor. Anys més tard, Armada va des­plaçar-se a cobrir el geno­cidi de Rwanda. I també els ciu­ta­dans recu­pe­ra­ven l’alè amb el tea­tre de l’opri­mit. Ara, sem­bla que les arts en directe esti­guin toca­des de mort per culpa de la Covid-19. Però tot­hom sap que l’art ho superarà. Perquè la huma­ni­tat neces­sita pre­gun­tar-se sobre la vida davant un mirall i fent catarsi col·lec­tiva. La incògnita és com supera­ran el tràngol els artis­tes. No el podem obli­dar, no es pot aflui­xar la demanda.