“Tot ho arreglem, crisis i alegries, envoltats de gent i bon menjar”

Les festes populars no es poden posposar perquè estan associades a unes collites de temporada. Els productors han hagut de deixar de vendre als restaurants però també han tingut importants pèrdues quan s’han deixat de fer les calçotades o els arrossejats a la zona del Delta. De cara al bon temps és quan hi ha més activitats i més festes gastronòmiques s’organitzen, i s’ha parat de cop.

Sí, volem donar visibilitat al sector perquè tenim moltes empreses que fan experiències gastronòmiques que estan lligades als productors. Se’ns va ocórrer donar-li aquest nom perquè sigui com la Bíblia, i no ens oblidem de tots els qui viuen del turisme gastronòmic, des dels que fan rutes i experiències o tasts de productes. L’oferta és molt potent però està dispersa i volem aglutinar tot el que tingui a veure amb experiències gastronòmiques per trobar-les més fàcilment. Des del productor, el cuiner o el que organitza les rutes amb bicicleta. Tots hi estan convidats.

Estem contents perquè s’hi han engrescat empreses, autònoms i cuiners que fan activitats gastronòmiques. També hem contactat amb comunitats autònomes i les diputacions que ja tenen les seves rutes. Ara mateix tenim una setantena de propostes a totes les comunitats.

S’ha recuperat la consciència i donat més valor al comerç i el producte local, però faltarà veure si tindrà continuïtat. Per això també volem actualitzar la guia, i un cop hagi passat tot i tornem a fer plans per sortir, tenir recopilada l’oferta que tenim a tocar i que no ens havíem plantejat.

Sí, ara serà una oportunitat. Tenim formatgers artesanals que t’ensenyen tot el procés d’elaboració i que mai ens havia entrat dins els plans visitar. El turisme gastronòmic està en constant creixement i estem oberts a fer d’altaveu per a aquestes empreses que tenim al territori.

S’ha de donar valor i anar més enllà de les fires que els caps de setmana omplen el calendari, i buscar trets singulars que donin valor. Les festes gastronòmiques ja van lligades a tradicions que les fan singulars. Amb els milers de municipis espanyols tenim una oferta gastronòmica molt diversa.

Al País Valencià ens trobem que s’està fent molta feina per recuperar i reivindicar tot el patrimoni gastronòmic. És la comunitat autònoma que tenim més activa, lligat també amb l’activitat festiva.

Tot aquest moviment foodie fa ressorgir i donar importància al que mengem i com ho fem. Potser sí que hi ha la part més superficial de mostrar-se, sobretot a les xarxes socials, però també hi ha la part positiva de compartir experiències i recuperar receptes, que forma part també de la nostra cultura. Veus que tots els cuiners reconeguts han deixat de costat les influències impostades per buscar les arrels i els productes locals.

Com a fotògrafa m’he sentit molt còmoda fent reportatges de les festes populars. És l’espai on conflueixen les meves passions, que són la gastronomia, no tant per cuinar però sí per menjar, i sobretot per explicar les històries de com la gent es relaciona. Crec que les festes populars recullen els orígens del recol·lectar, cuinar i compartir el menjar.

Sí, és allà on tots els meus interessos van agafar forma. I sobretot quan vaig descobrir amb la família del meu company com preparen la paella valenciana. És un moment de trobada per xerrar i cuinar plegats per acabar compartint la paella cadascú amb la seva cullera. I amb una recepta que es transmet des de fa generacions.

Abans que res ha estat la urgència de sortir de casa i que som el país que tenim més bars per metre quadrat. Estem acostumats a arreglar-ho tot, tant les crisis com les alegries, envoltats de gent i bon menjar. També s’hi han tancat grans negocis.

Un joc de paraules que soni divertit i fàcil de pronunciar, però a la vegada és un producte bàsic i li donem la categoria de santa i la fem important.