Els museus gironins es reinventen

Els museus gironins van reobrint les portes amb el repte històric de plantejar-se com rebran els visitants a partir d’ara. I ho fan partint de la pèrdua de grups, tallers anul·lats o ajornats, la incertesa de com retornaran les escoles i havent de redefinir la capacitat fins a un terç. Una situació que els porta a replantejar-se com es farà la comunicació, sense audioguies, pantalles tàctils ni material de suport en paper. Uns canvis que són estructurals, que es desencadenen arran de les recomanacions sanitàries per la crisi pandèmica de la Covid-19, però que sembla que han vingut per quedar-se.

La Xarxa de Museus de les Comarques Gironines és àmplia, molt, amb vint-i-sis equipaments; i això sense comptar les col·leccions privades i les fundacions –algunes gestionen directament els museus o bé els serveixen de cobertura per facilitar contractacions, com ara les de personal–. Estem davant d’un mapa complex i delicat que ha abocat molts centres a fer un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO) –especialment aquells que no pertanyen a una administració.

Alguns, com ara el Museu del Joguet de Catalunya o el Dalí, tots dos a Figueres, confien obrir al llarg dels dies vinents, d’altres com els d’Olot, el del Suro a Palafrugell, el de la Pesca de Palamós i avui els sis de Girona –vegeu peça–, entre molts d’altres, ja han reobert. La crisi també ha deixat tocades les empreses, la majoria petites, formades per autònoms, que donen servei extern a les visites guiades o els tallers.

Aquest escenari incert, ple de canvis, ha portat la Diputació de Girona a preparar una línia de subvencions per ajudar econòmicament a potenciar les visites no presencials o virtuals per complementar les ofertes.

Els canvis es quedaran

“El món dels museus ha canviat i aquests canvis els hem de veure com una oportunitat perquè, a més, han vingut per quedar-se”. És el que pensa Joan Vicens Tarré, director del Museu de la Terrissa de Quart i president de l’Associació de Museòlegs de Catalunya. Per Vicens Tarré, els museus, fins ara, tret dels grans, anaven treballaven el salt al món virtual a diferents velocitats, però ara ja estan abocats a fer-ho de cop: “Hem hagut de fer el salt al món digital d’un dia per l’altre i això ens ha fet treballar també en xarxa, plantejant iniciatives conjuntes, cosa que fins ara no passava tant.”

Les visites presencials continuaran sent la raó de ser, però ja no com abans: “No tenim audioguies, i el visitant se les descarrega al mòbil. Tampoc disposem de material de suport en paper. Ara amb un codi QR el poden llegir també pel mòbil”, explica Xavier Rocas, conservador del Terracotta Museu de la Bisbal. Rocas admet que en el seu cas no tenen problemes d’espai, perquè és una antiga fàbrica, però s’ha hagut de fer un circuit i aplicar criteris per reforçar la seguretat. Rocas creu que és important potenciar el visitant del país, ja que la mobilitat serà molt reduïda: “Molts no ens coneixen i cal vendre’ns”, explica. Un dels més afectats per la limitació entre fronteres ha estat el Museu Memorial de l’Exili (Mume) de la Jonquera. El seu director, Alfons Quera, també diu que han estat treballant per reforçat les xarxes socials i el nou web, a més de les visites virtuals.

Josep Maria Joan, president de la Fundació Museu del Joguet de Catalunya, que com el Dalí es va veure obligat a fer un ERTO, diu que la seva intenció és mirar de reobrir conjuntament amb el del pintor figuerenc: “En tot cas, no volem anar més enllà del 20 de juny per reobrir”, explica.