Llibres

Postals a dues veus

L’Avenç publicarà ‘Postals d’Itàlia’, de Dickens, i ‘País barroc’, de Garrigasait

Charles Dickens, que també va visitar França i Suïssa, ofereix una visió de la Itàlia del 1850

L’Avenç va néixer el 1977 com a revista d’història i cultura. I encara camina, com la revista de llengua i literatura Els Marges, i la part editora de llibres amb què ofereixen una mirada històrica sobre l’actualitat i fan una contribució crítica al debat cultural del país, sempre necessari.

El 10 de setembre posen a la venda dues novetats amb el fons temàtic de l’editorial, però ben diferents entre elles. D’una banda un clàssic fins ara inèdit en català, Postals d’Itàlia, de Charles Dickens, amb traducció de Josep M. Muñoz Lloret.

Es tracta d’un llibre de viatge que retrata amb afecte i ironia un país que per a Dickens resultava entranyable. Els primers capítols els dedica a la part de França que travessa per arribar a Itàlia, on visita Gènova, Parma, Mòdena, Bolonya, Roma, Pisa, Milà, Verona... L’obra demostra l’extraordinària capacitat de construir escenes que va caracteritzar el gran novel·lista anglès, autor de títols com ara David Copperfield, El Casalot, Grans esperances, Temps difícils i, entre d’altres, Una història de dues ciutats, que L’Avenç ja va publicar, traduïda per Jordi Arbonès.

L’altra novetat que presentaran passades les vacances és País barroc, de Raül Garrigasait, en què l’escriptor de Solsona parla dels seus llocs, de les tradicions en què treballa i dels seus dogmes en onze postals, onze textos d’una rara intensitat, en els quals la memòria personal i familiar es fon amb un paisatge agrest com la història viscuda.

El llibre parteix d’onze relats publicats al llarg del 2019 a la revista L’Avenç, “però només són l’embrió del llibre; estan reescrits per donar-los format de llibre”, aclareix l’editora, Núria Iceta.

Per a Garrigasait, “el país barroc és un lloc on els homes primitius surten a desenterrar el seu món, on el rock de Califòrnia fa volar adolescents i un àcid els pot fer viatjar molt lluny, on els boscos es van menjant esglésies a poc a poc o s’alcen per insultar un agent de l’Estat; és un lloc on la memòria individual es fon amb les pedres i la sang de les generacions passades, on l’avi de noranta anys s’enfila a la teulada com si res i els fills, en un pis de l’Eixample, dormen en pau”.

Dues apostes editorials, de passat i de present, que fa l’efecte que tindran un bon futur a les llibreries.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.