L’arrel mediterrània
Fira Mediterrània, que es convoca a mitjan octubre a Manresa, alterna la modalitat presencial amb les propostes en línia i amplia col·laboracions amb nous festivals
Jordi Fosas, director de Fira Mediterrània, reivindica l’arrel en la cultura d’avui. La programació de la 23a edició, prevista del 13 al 18 d’octubre, s’ha plantejat des de la flexibilitat per poder resoldre possibles alarmes arran d’una nova onada de la Covid-19, i pivotarà entre les accions presencials i les propostes en línia. Per Foses, Fira Mediterrània té un compromís i una responsabilitat per enfortir el circuit de les accions d’arts en viu (ja sigui teatre, dansa o música) i per convidar els creadors contemporanis a incorporar el prisma de l’arrel a l’hora de desenvolupar els nous projectes, “com una matèria de la cultura més”.
En la segona edició que dirigeix Fosas, es van clarificant els pals de paller del projecte. En són tres: “mirades” (artistes contemporanis que incorporen la mirada a l’arrel entre els ingredients de les seves propostes), “joves” (amb artistes emergents que parteixen de l’arrel com a matèria primera) i “present” (la preocupació social d’enguany se centra en el territori i en el desenvolupament sostenible).
Com en altres festivals, moltes creacions s’han vist desmanegades per culpa del confinament. Fins a dotze projectes tindran continuïtat en altres festivals o programacions germanes. D’aquesta manera, es garanteix un circuit al llarg de l’any. El ballarí Magí Serra i el músic Arnau Obiols engeguen el festival amb una acció de 130 hores de durada que també significarà el final de la fira. Brots transhumants és una acció itinerant pel GR 179 (va des del santuari de Queralt fins a Manresa) que s’anirà gravant en vídeo i que inclourà la caminada de 61 quilòmetres pels camins per on el bestiar es desplaçava als prats d’estiu, amb les converses amb naturistes i artistes que aniran trobant pel camí.
La referència musical la marca Maria del Mar Bonet i altres projectes com ara Rodrigo Cuevas amb Refree, Marco Mezquida, el Quartet Brossa i Les Anxovetes i un homenatge a la figura de Teresa Rebull.
Hi ha festivals còmplices habituals com ara el Càntut, el Dansàneu, l’Ésdansa i el Sismògraf (amb el qual impulsen el projecte Delfí Colomé). Però també s’hi afegiran nous cartells, com el Festival de Llegendes de Sant Martí de Tous i el Primavera Sound 2021 (Za! signa amb Tarta Relena i el seu quartet Megacobla una proposta cap a la psicodèlia). Una altra novetat és la producció amb Sodecobla, que alterna la interpretació de sardanes amb la Cobla Sant Jordi amb les acrobàcies a càrrec d’un grup de l’Ateneu Popular 9 Barris (Circ Cobla). Kukai Dantza presenta la trilogia A puerta cerrada, inspirada en el confinament, que integra dues videocoreografies (pensades per ser vistes en línia), i Gauekoak, un solo de Jon Maya amb dos músics que han ideat amb Cesc Gelabert Sharon Fridman i Israel Galván. De les 43 propostes que es poden consultar en el web de Fira Mediterrània, n’hi ha cinc que només seran accessibles per a professionals, per ara. Són propostes molt diferents, com ara un espectacle itinerant de Campi qui Pugui (que parteix del conte d’Els tres porquets), i Long, de Kernel Dance Theater, que convida a un assaig obert sobre el diàleg de les arrels orientals i occidentals partint de dos elements tradicionals: el ball de bastons i els dracs. També Simon Mayer presenta SunBengSitting, una peça que recorre al iòdel (una modalitat de cant alpí), a la dansa popular i a la contemporània, i proposa una cerca humorística de la identitat. Són dues de les poques actuacions internacionals d’una edició que, com la majoria de festivals, s’ha construït amb la consigna de quilòmetre zero per una raó doble: garantir el desplaçament (evitar els vols) i donar feina a les companyies que han quedat desballestades per l’aturada de l’activitat des del març.
Moviment de festivals en el calendari
La Covid-19 ha obligat les direccions artístiques dels festivals estratègics a ser molt àgils. La Mostra d’Igualada va descartar fer programació i va improvisar actuacions puntuals de la seva cartellera per les xarxes socials. Fira Trapezi va endarrerir la seva cita amb les actuacions a la tardor (amb dates encara per confirmar). El Sismògraf va mantenir la trobada professional per videoconferència i va convocar el públic al carrer en dues dates (20 de setembre i 3 d’octubre). El Festival de Titelles de Lleida es va haver d’ajornar, tant el programa original com la reformulació (prevista per al juliol i afectada pel confinament del Segrià).
Pel que fa als festivals d’arrencada de temporada, se sap que Fira Tàrrega no engegarà actuacions fins al mes de gener. També es dona per anul·lada la convocatòria biennal del Festival de Pallassos de Cornellà (que s’ajorna fins al 2022, en principi). Sí que es manté el nou TNT de Marion Betriu a Terrassa (del 9 a l’11 d’octubre). El Mercat de Música Viva de Vic (del 14 al 19 de setembre) ja va anunciar fa uns mesos una solució dràstica i segura: fer el festival en línia per garantir que, fos la fase que fos, es pogués dur a terme.
El Temporada Alta presentarà el seu cartell el 2 de setembre, i també la manera d’evitar el possible cataclisme de la Covid-19 (afectacions en aforaments i tipus de representacions i accions presencials i/o virtuals). De moment, se sap que farà temporada del 7 d’octubre al 8 de desembre. Superat amb nota el Grec, una de les incògnites de l’arrencada de temporada és com s’abordaran i com repercutiran les mesures de distància entre el públic en les cites de les festes de la Mercè. Tant en el BAM Cultura Viva (que, en principi, s’ha convocat) com en el Mercè Arts de Carrer, que trasllada un centenar d’actuacions pels barris.