Entre geishes i galetes

L'efecte Sónar ha escampat el seu radi d'acció pels més diversos habitacles sonors de Barcelona i ha posat de manifest les mil i una cares que pot adoptar el llenguatge musical. L'Auditori ha servit dues propostes en què l'experimentació i l'enginy van reservar-se un especial protagonisme. Dijous a la nit el grup instrumental de línia contemporània BCN216 va tornar a exhibir la seva formidable capacitat d'adaptabilitat a tota mena de reptes. Un repertori de peces japoneses (amb la inclusió d'un Casablancas i un Guix), il·lustrades per les projeccions audiovisuals del guru del clubbing Cristian Vogel, van sonar, en mans del director José Luis Estellés, com submises i obedients geishes totalment lliurades als capricis dels seus apassionats manipuladors.

La nit següent, i al mateix escenari, el Sónar va exhibir la seva amplada de cintura acollint la proposta encara més heterodoxa de Cabo San Roque. Poc es podien pensar els operaris de la fàbrica de galetes Príncipe de Granollers que aquella màquina que havia marcat el ritme de la seva vida laboral en una cadena de muntatge esdevindria l'andròmina sonora de quatre músics carregats d'enginy i imaginació com a eixelebrats deixebles dels enyorats Loung Lizards de John Lurie. Si establíssim una línia en l'evolució musical del país, podríem convenir que la proposta de Cabo San Roque ha fet realitat el somni de Jaume Sisa quan ara fa 30 anys ens oferia la seva galeta galàctica. Les premisses musicals del grup fan conviure els sons orgànics i informàtics amb uns resultats poètics de càlida i suggerent proximitat. Una sort d'autòmates amb ànima humana i gust de galeta farcida de dolça xocolata.