Tot suma, tot fa camí

Joan Solà s'ha aco­mi­a­dat de la docència. Es mereix un des­cans, pel que fa a les clas­ses. En la resta d'acti­vi­tats en què la seva passió per la llen­gua i la iden­ti­tat cata­la­nes el guia de manera incan­sa­ble, cohe­rent i amb la potència d'un ado­les­cent, de vega­des enra­biat, de vega­des radi­ant i orgullós, estic segur que, men­tre la salut el res­pecti, no aflui­xarà. El pro­fes­sor Solà és així, i el nos­tre país té la sort de comp­tar amb homes com ell. I més que en farien falta per no endar­re­rir tant l'asso­li­ment d'una inde­pendència que fins i tot els més incrèduls comen­cen a veure com a fac­ti­ble. I d'altres com a temi­ble.

I lla­vors, què pas­sarà amb els nou­vin­guts? Doncs que aquest país con­ti­nuarà sent una terra d'aco­llida, de por­tes ober­tes. En tro­bem una ini­ci­a­tiva a l'avançada a Veus Lec­tu­res, una col·lecció d'obres de ficció ori­gi­nals adreçades a estu­di­ants de nivells bàsics de català que acaba de pre­sen­tar Publi­ca­ci­ons de l'Aba­dia de Mont­ser­rat. Segons els seus direc­tors, Marta Mas i Albert Vila­grasa, els estu­di­ants volen acce­dir a lec­tu­res de ficció, però les que tro­ben al mer­cat els solen resul­tar massa exi­gents. Els pri­mers deu títols de Veus Lec­tu­res (en què cada exem­plar inclou un CD amb una lec­tura dra­ma­tit­zada) adap­ten el nivell (estruc­tu­res gra­ma­ti­cals, temps ver­bals, voca­bu­lari, lèxic...) al dels lec­tors a qui va adreçat.

Dos extrems, Joan Solà dalt de tot i aquesta col·lecció a la base, units pel català i per la intenció d'afa­vo­rir el seu conei­xe­ment. Tot suma, tot fa camí.