Explotació i somnis a Singapur

És possible combinar una denúncia social amb una atmosfera onírica de realitats paral·lels i temporalitats diferents, posem-hi a la David Lynch, i un cromatisme que a vegades pot recordar Wong-Kar-Wai? És allò que intenta Yeo Siew Hua, cineasta de Singapur, a A Land Imagined, que fa dos anys va guanyar el Lleopard d’Or a la millor pel·lícula al festival de Locarno i que, havent estat adquirida i exhibida per Netflix, ara s’estrena en algunes sales a l’Estat espanyol.

Per apuntar-ne una denúncia, A Land Imagined aborda les condicions de vida dels immigrants que a Singapur, com en altres països asiàtics, treballen en grans construccions convertits en mà d’obra superexplotada: esclaus en mans dels ocupadors, que prenen possessió dels seus passaports com una forma de control sense que cap estructura d’Estat sembli controlar-los i limitar l’explotació que exerceixen. Ho fa inicialment a través de la investigació d’un policia que s’introdueix en aquesta realitat mentre busca un xinés desaparegut que treballava en un projecte de construcció en terres guanyades al mar. A partir del moment en què el policia diu que ha somiat el desaparegut, aquest apareix en una temporalitat anterior a la seva desaparició i mentre buscava un altre treballador que, provinent de Bangladesh, creu desaparegut. Tant el policia com el xinés que busca pateixen insomni i és com si es somiessin respectivament, de manera que, amb la mediació d’un videojoc jugat en un cibercafè, es crea una deliberada incertesa entre la realitat i allò somiat o potser imaginat amb una paranoia insomne. Amb imatges hipnòtiques i suggestives, Yeo Siew Hua crea un misteri absorbent. Diria que se’n surt en el seu intent d’abordar una realitat del món amb formes diferents, però no deixa de provocar una sensació d’estranyesa i també de dubte.