Varvara: la música és per somiar

Aquest 2020, alguns certàmens han cele­brat les seves efemèrides, a des­pit de la pandèmia. És el cas del deli­cat Fes­ti­val de Música de Cervià de Ter, que enguany ha com­plert el seu pri­mer decenni, fita que merei­xia una com­me­mo­ració més efu­siva. Tot i que s’ha hagut de pos­po­sar d’agost a setem­bre i reduir a un cap de set­mana, els melòmans que l’hem freqüentat no tenim cen­te­lla de queixa: vam gau­dir de dos grandíssims reci­tals de les Vari­a­ci­ons Gold­berg de Bach, a mans de la pia­nista russa Var­vara Nepom­nyasc­haya , el 25 i 26 de setem­bre, a l’església romànica de Cervià. La repro­duc­ti­bi­li­tat tècnica, mal­grat les crítiques d’autors com Wal­ter Ben­ja­min, ha por­tat inne­ga­bles avan­tat­ges en el ter­reny musi­cal, lle­gant a la poste­ri­tat mítiques gra­va­ci­ons de les Gold­berg, com la irre­nun­ci­a­ble de Glenn Gould (ja ho tenia en el nom...) o la de cla­vicèmbal de Gus­tav Leon­hardt. Això tam­poc ens dis­su­a­deix de –sinó que com­ple­menta– l’experiència del directe; i la veri­tat és que la pia­nista mos­co­vita ens va delec­tar amb la seva majes­tu­o­si­tat i la seva pres­tació olímpica d’aquesta peça, una de les obres cime­res de Bach.

Es diu que el com­po­si­tor germànic va com­pon­dre les 30 Vari­a­ci­ons Gold­berg per apai­va­gar les nits d’insomni d’un aristòcrata de feble salut, donant fe, per tant, del caire terapèutic intrínsec a l’essència musi­cal. Però aquesta catarsi reque­reix intèrprets d’excel·lència, capaços d’aven­tu­rar-se en el ter­reny selecte de les grans cre­a­ci­ons. Figura auràtica i hieràtica, quasi pre­ra­fa­e­lita, Var­vara exhala la sere­nor de qui trans­porta en (el) si l’art dels sons: diàfana i super­do­tada, les mans són velo­ces quan ho han de ser i vellu­ta­des quan toca. La cadència, cris­tal·lina i entelèquia, se’ns emporta a levi­tar, a la total sus­pensió de la rea­li­tat. Amb ella, la mètrica i la pul­sació es fan oni­ro­mo­to­res: la música, amb o sense pres­cripció mèdica, no és induc­tora de son, sinó de som­nis.

I així, bres­so­lant-nos des del Steinway, Var­vara va dei­xar palès que la seva entrega mereix també immor­ta­lit­zar-se en el panteó de les Vari­a­ci­ons Gold­berg –màgica mun­ta­nya de ver­si­ons dau­ra­des. Afor­tu­na­da­ment, els con­certs es van enre­gis­trar i així els podrem tor­nar a gau­dir: un cop publi­cats esde­vin­dran, sens dubte, un sal­con­duit per somiar.