El circ més natural
El Circ Cric proposa a les administracions convertir el seu espai en un centre de creació de circ vinculat a la natura, un projecte que alhora permetria doblar el període de funcions
“No cal posar-hi diners per posar-ho en marxa: ja hi és tot”, aclareix la codirectora del Circ Cric juntament amb Tortell Poltrona, Montserrat Trias. El projecte que van presentar formalment en una trobada in situ (amb representants dels ajuntaments veïns del sud del Montseny, el Consell Comarcal, la Diputació de Barcelona, la Generalitat i el Ministeri de Cultura, fa unes setmanes) pretén impulsar un espai de creació vinculat a la natura, que alhora permetria ampliar la programació dels quatre mesos del festival actual a pràcticament tot l’any –només s’aturaria els mesos en què el mal temps ho exigís–. El Circ Cric ha estat quinze mesos aturat, atès que l’estat d’alarma va fer impossible programar el seu festival habitual, i només van poder traslladar el festival de pallasses del juliol al setembre.
El Cric presenta el projecte com la manera més eficaç de ser “el llegat i el tribut” que volen fer al país, amb la transformació de l’espai en un punt de trobada per a l’impuls del circ al país. El nou projecte presentat a les administracions gira al voltant de cinc eixos: la creació, amb l’acollida d’una vintena de companyies a l’any; l’exhibició, amb una programació estable; la formació, des de cursos bàsics, passant per casals d’estiu, fins a masterclasses; la producció d’espectacles, i, finalment, la natura, amb el Montseny com a gran protagonista, per explorar la relació entre cultura i paisatge, des del respecte, la sostenibilitat i l’afany pedagògic. Trias comentava irònicament a aquest diari fa uns dies que el projecte ajudaria a impulsar el turisme interior de la zona, i aclaria: “Serà al revés que a Port Aventura.” La iniciativa vol ser un revulsiu per a l’activitat econòmica de Sant Esteve de Palautordera: “No hi tenim més indústria que la cultural i cal donar-hi suport.” Per ara, segons la codirectora, els ha identificat com a centre de creació de titularitat pública, que marca un compromís recíproc.
El pressupost anual és de mig milió d’euros i garanteix que tot el capital vagi destinat a la creació i l’exhibició, perquè la infraestructura ja la cedeix la companyia del Circ Cric. Una part dels ingressos es recaptarien amb la taquilla dels espectacles. El Cric va decidir instal·lar el seu epicentre en aquestes finques el 1995. Des que van decidir abandonar el caràcter itinerant, presenten els espectacles en aquestes carpes (i només puntualment fan breus temporades de clown en sales de teatre o al carrer). En les primeres edicions del festival van provar, sense aconseguir prou públic, d’ampliar el nombre de dies d’actuacions (amb concerts algunes nits de divendres, per exemple). Trias admet que el centre de creació ha de permetre generar prou confiança entre la població més propera per assistir al circ, sense la necessitat que hi actuï Tortell Poltrona.
A hores d’ara, el sector s’articula a través del pla d’impuls del circ. A més del centre de creació de La Central del Circ (en un antic espai del Fòrum de les Cultures), també hi ha l’espai La Vela de Ca l’Estruch, a Sabadell. El nou projecte aspira a ampliar el ventall d’oportunitats per als artistes del circ i aconseguir, per exemple, bastir un petit circuit entre els equipaments de creació: “A Catalunya ens coneixem tots, la gent del circ.” L’altre gran pol que prova de donar musculatura al circ és el Trapezi, el festival estratègic del circ que es programa anualment a Reus (tot i que en els seus inicis s’alternava entre la capital del Baix Camp i Vilanova i la Geltrú). El seu director, Leandro Mendoza, celebra tota iniciativa, tot i que no coneix profundament el projecte. “Sempre tenim predisposició per col·laborar amb tothom.”
40è aniversari
El 2021 coincidirà amb el 40è aniversari del Circ Cric. La fórmula que s’està estudiant és la creació d’una fundació o associació, amb un equip professional estable i un consell assessor extern. El 40% del projecte s’ha de finançar amb recursos propis i la resta, amb aportacions públiques. És, sens dubte, un projecte molt ambiciós, va dir Tortell Poltrona, però “el circ és l’art que desafia el sentit comú”.
Trapezi “de llarga durada”
El Trapezi, que habitualment es programa al maig, s’allargarà fins al 25 d’octubre. El seu director artístic, Leandro Mendoza, ho defineix com una edició “de llarga durada”. La fórmula per superar la crisi de la Covid-19 ha estat concentrar el festival en tres moments: l’últim serà del 23 al 25 d’aquest mes, amb tretze espectacles programats a Reus. Una de les novetats principals és que la producció del Trapezi, el Cabaret, es traslladarà dins d’una vela al parc de Sant Jordi. Amb una pista d’uns 38 metres quadrats que està envoltada per les grades, calculen que l’aforament es podria situar entre els 350 i els 400 espectadors.
El circ a Catalunya està pletòric, perquè els veterans Los Excéntricos han rebut recentment el Premio Nacional de Circo. I Leandro Mendoza va iniciar la presentació de les actuacions del festival, ara fa uns dies, celebrant el guardó, que beneficia l’ecosistema del circ, perquè reconeix la vàlua d’una companyia molt estimada pel Trapezi i pel sector.
Com en la majoria de festivals estratègics, en vista de la dificultat dels desplaçaments de les companyies internacionals, s’ha bastit la programació amb peces del circ català i de l’Estat espanyol. Manolo Alcántara reprèn la seva aventura a Déjà vu; Hotel Iocandi presenta Peix, i es fa la presentació de la primera producció nacional de circ (que ja es va poder veure puntualment en el Grec passat). També es mostra l’estrena del Nadal passat del Circ d’Hivern, Sopa i el que el vent no s’emportà, així com el Gran reserva de Rhum & Cia., que ja ha fet una prèvia en el Mercè Arts de Carrer. Piero Steiner dirigeix Trenzadas i es vol donar molt pes a una producció que també impulsa el Trapezi (de molt petit format), Mentir lo mínimo, de la companyia Alta Gama.
El festival convida principalment companyies gallegues. És el cas de Xampatito Pato (que fa equilibris amb caixes de cigars)i Pistacatro Productora de Soños.
