L'editorial 3 i 4 publica la revolta valenciana del segle XVII

Basat en el fets històrics de la primavera de l'any 1963, s'hi narra el descontentament camperol que s'havia anat covant d'anys enrere i l'esclat final en una rebel·lió contra el deure de partir collita amb els senyors de les terres i contra les dures condicions imposades en els contractes de cultiu, després del repoblament posterior a l'expulsió dels moriscs.

El síndic Francesc García, un llaurador del Ràfol d'Almúnia, de formació rudimentària, però amb una intel·ligència desperta i una audàcia sense límits, es converteix en el cabdill de la revolta, amb el suport actiu de mossèn Lluís, rector del poble, i de la majoria dels rectors dels llocs, enfrontats a les circulars de l'arquebisbe de València on se'ls mana usar trona i confessionari amb els seus feligresos per restablir l'obediència als senyors.

Els llauradors litigien apel·lant a les antigues franquícies, contingudes en l'Aureum Opus i altres documents atorgats per Jaume I i els primers reis, dels quals s'ha apoderat García en un audaç colp de mà a l'Arxiu de València i que té dipositats sota custòdia a Benimodo.

Davant la insurrecció creixent, Ventura Ferrer, governador de Xàtiva, un home poc afavorit per la Cort, rep ordres ambigües per sufocar-la.

A poc a poc, l'autor de El crit de maig, situa el lector en aquestos fets i aquesta realitat que ha estat tants anys amagada, sufocada i oblidada.