Paradís fotogràfic

Enmig de les restriccions per la pandèmia, encara són possibles iniciatives com la quarta edició d’In Cadaqués, un festival internacional de fotografia que, des de dijous a la nit i fins diumenge vinent, dia 25, proposa la visita a una vintena d’exposicions de gran nivell repartides per diferents espais del poble, des de galeries d’art i cafès, fins al casino, l’església i la mateixa platja, en un dels al·licients més singulars d’aquesta cita: una exposició subaquàtica i una altra d’impresa a les veles dels llaguts que amaren a la badia. Ajornat fins a finals d’estiu per contribuir a prolongar la temporada turística en un any tan difícil, el festival aposta, a més dels formats insòlits, que enllacen amb la tradició surrealista que hi va deixar l’empremta daliniana, per noms de prestigi alternats amb els de joves talents, dos dels quals, Martina Matencio i Maxime Fardeau, han estat invitats a desenvolupar el seu treball a Cadaqués en residencia. Sense cap dubte, però, una de les principals atraccions de l’In-Cadaqués és que oferirà, a l’església de Santa Maria, la primera exposició monogràfica dedicada a Mey Rahola (Lleó, 1897- Vaucresson, 1959), la fotògrafa dels anys trenta que ha tret a la llum la mostra de dones artistes de l’Alt Empordà Pintar, crear, viure, actualment oberta al Museu de l’Empordà. És una ocasió única per descobrir la modernitat que va assolir aquesta artista profundament arrelada a Cadaqués i fins ara a penes coneguda excepte en l’àmbit familiar, de la qual s’han rescatat prop d’un miler d’imatges entre negatius i còpies d’època.

Junt amb Mey Rahola, un retrobament a la galeria Iturria: el fotògraf suís René Groebli (Zurich, 1927), un autor clàssic, d’una elegància que commou per l’absència d’artifici, de qui es presenta la sèrie de 1953 L’ull de l’amor, un reportatge sobre la intimitat i el desig realitzat durant el viatge de noces amb la seva dona en un hotel de Montparnasse. El festival ret també homenatge a Joan Vehí (Cadaqués, 1929-2020), mort fa pocs mesos, el fuster que va donar forma als mobles que concebia Dalí i que, aprofitant l’amistat que va establir amb el pintor al llarg de més de 35 anys, va generar un arxiu de prop de 80.000 retrats d’una gran complicitat. Es pot veure al Museu de Cadaqués. Són també destacables els treballs de Stéphane Mahé, que evoquen les atmosferes d’Edward Hooper; la delicadesa japonitzant del duet Albarran Cabrera, o l’exercici de crítica de la història de Lesia Maruschak.