Quim Corominas celebra 50 anys d’art amb la seva antològica més personal

Quim Corominas (Sarrià de Ter, 1951) va inaugurar ahir la seva exposició més personal: una antològic repartida en tres espais de Girona que reuneixen més de 150 obres datades entre principis dels anys setanta fins a l’actualitat, moltes de les quals poc o mai vistes fins ara. És una autèntica explosió de color, un dels signes distintius d’aquest artista i docent, que inundarà fins al 5 de desembre les sales d’exposicions de la planta baixa i la segona de la Casa de Cultura, la seu de la Fundació Fita i algunes estances de la Casa Masó. Sebastià Goday, ha tingut cura de la selecció de les peces en estreta col·laboració amb l’artista, per tal d’il·lustrar l’amplitud de l’obra, la seva diversitat de registres i preocupacions estètiques en cada etapa, la dedicació pionera a l’ensenyament artístic de la mainada, i la diversificació dels seus interessos, que es prolonguen en l’entusiasme col·leccionista i en l’ afició a les joguines de paper i els pop-up.

Quim Corominas, 50 anys d’art és una proesa. S’hi destil·la una vida sense simplificar-la ni desbordar-la, sinó aportant alguna cosa que, abans de la irrupció d’aquest artista desorbitat en tots els sentits, no existia a Girona: una idea festiva del color enmig de la foscor dictatorial i la il·lusió d’una llibertat possible, descoberta en les estades prolongades a Londres, Berlín i Amsterdam a partir dels anys setanta, d’on va tornar amb la lliçó dels expressionistes abstractes tan ben apresa, que va acabar derivant en un llenguatge del tot personal i inconfusible. “Un Corominas només s’assembla a un altre Corominas”, com afirma Goday. “Pintor nuclear i experimentador incansable, seriosament juganer, amb una ment intuïtiva que avança de forma ràpida, tot cremant etapes des de la figuració fins a l’art conceptual”, com el defineix el curador, Corominas es caracteritza per les grans pinzellades gestuals, el degoteig, el collage i el decollage amb teles, papers i materials diversos que retalla, pinta i perfora amb destresa sorprenent.

La mostra es presenta cronològicament en cinc àmbits a la Casa de Cultura que van dels orígens als viatges a Londres i Berlín, les seves il·luminadores estades a Seta, la refundació del seu propi estil a partir d’una greu afecció cardíaca i els seus projectes pedagògics. A la Fundació Fita hi ha dos àmbits més, dedicats a la relació amb Girona i al seu treball amb el paper. La Casa Masó, finalment, exposa una petita selecció d’obres relacionades amb la ciutat que dialoguen amb l’entorn domèstic dissenyat per l’arquitecte Rafel Masó.

La gran majoria de peces són de la col·lecció de l’artista, però també s’ha aconseguit reunir, de prestadors particulars, obres que ell mateix feia anys que no veia, a més del quadre amb què va guanyar la Biennal d’Art de 1982 o la sèrie dedicada a Seta que conserva el Musée Paul Valéry.