Art

Art efímer a les Gavarres

Exposició ·

El Festival Internacional Art & Gavarres arriba a la tercera edició amb vint-i-tres artistes que han creat enmig de la natura

La proposta vol ser un instrument per descobrir nous espais naturals del massís i, a la vegada, el treball que fan els artistes

Aquesta edició homenatja l’artista bisbalenc Pere Noguera

El massís de les Gavar­res s’ha con­ver­tit per ter­cer any con­se­cu­tiu en una gran sala d’art a la natura i a cel obert. Una opor­tu­ni­tat de con­ver­tir les 28.672 hectàrees de sòl no urba­nit­za­ble del PEIN en alguna cosa més que natura i patri­moni. La nova con­vo­catòria del Fes­ti­val Inter­na­ci­o­nal Art & Gavar­res, que arriba a la ter­cera edició, vol ser­vir pre­ci­sa­ment com a des­co­berta d’aquest gran espai a través de la cre­ació artística.

En aquesta edició vint-i-tres artis­tes han ela­bo­rat setze obres d’art que tenen un destí clar: ser efímeres. I el pas del temps ja és evi­dent i les peces úniques s’han anat des­gas­tant. El repte ara és veure com està que­dant l’obra i bus­car-lo tal i com es va ins­tal·lar al web del fes­ti­val.

En aquesta ter­cera edició els artis­tes s’han ins­tal·lat, com a marc de tre­ball, en anti­gues pedre­res i ter­re­res. Els comis­sa­ris de la mos­tra, Àngels Arti­gas i Oriol Gra­nyer, expli­quen que amb l’art “es vol acos­tar el patri­moni natu­ral a través d’una altra mirada, fet que li ator­garà un clar valor afe­git”. Arti­gas des­taca la importància que els artis­tes rea­lit­zin les seves obres “enmig de la natura” amb els mate­ri­als que tro­ben. “Les obres ens per­me­ten veure pre­ci­sa­ment l’evo­lució del mateix pai­satge, quan aques­tes s’hi van inte­grant; l’obra cre­ada no serà la mateixa ara que d’aquí a uns mesos. Per això podem veure la seva evo­lució a través de la plana web”, diu Arti­gas.

Les obres d’Art & Gavar­res 2020, que es va ini­ciar el setem­bre pas­sat i que es repar­teix en set muni­ci­pis, tin­dran, doncs, el recor­re­gut que mar­qui el pas del temps. Un plan­te­ja­ment que es va enri­quir a l’inici, amb rutes comen­ta­des pels matei­xos artis­tes.

Aquesta ini­ci­a­tiva, impul­sada pel Con­sorci de les Gavar­res i El Bòlit, Cen­tre d’Art Con­tem­po­ran i, segons els seus impul­sors, “és una opor­tu­ni­tat per donar a conèixer artis­tes del ter­ri­tori, com­bi­nant la par­ti­ci­pació de cre­a­dors de tra­jectòria con­so­li­dada amb d’altres de menys cone­guts”.

Pre­ci­sa­ment, i segons els orga­nit­za­dors, l’apro­fi­ta­ment de mate­ri­als mine­rals ha dei­xat una empremta notòria en el pai­satge, “sovint inven­tant llocs nous abans ine­xis­tents”. “Parets nues ver­ti­cals i bas­ses d’aigües per­ma­nents, de nova cre­ació, en un con­text natu­ral de geo­mor­fo­lo­gies arro­do­ni­des i eixu­tesa medi­terrània”, expli­quen. Les extrac­ci­ons evi­den­cien “para­do­xes incòmodes, com la trans­for­mació poste­rior d’aquests llocs en dipòsits dels resi­dus que no hem sabut reci­clar”. Però també de rea­li­tats posi­ti­ves com la cre­ació de nous hàbitats on viuen nom­bro­ses espècies que d’altra manera no hi serien. “Són con­tras­tos que ens con­vi­den a pen­sar també sobre l’empremta que com a espècie volem dei­xar en l’eco­sis­tema.”

“El nos­tre objec­tiu és a cada edició anar des­co­brint espais dels sis muni­ci­pis que inte­gren les Gavar­res; la des­co­berta del lloc va asso­ci­ada al recor­re­gut per arri­bar-hi i, final­ment, amb la reflexió que es pot fer del diàleg entre la cre­ació i el seu entorn”, explica Arti­gas.

Qua­tre dècades després

El fes­ti­val Art & Gavar­res pren com a referència l’obra de l’artista bis­ba­lenc Pere Noguera i situa la majo­ria de les loca­lit­za­ci­ons de les obres en anti­gues extrac­ci­ons de terra i pedra de les Gavar­res. Fa qua­tre dècades que Pere Noguera va dur a terme l’acció Prop de la terra a les ter­re­res de Vaca­morta, de Cruïlles. Es tracta d’una inter­venció cab­dal en el con­text de la cèlebre sèrie d’enfan­ga­des que va desen­vo­lu­par a finals dels setanta i prin­ci­pis dels vui­tanta del segle pas­sat. Del tre­ball de Noguera des­ta­quen tres trets: la fuga­ci­tat de l’obra, la quo­ti­di­a­ni­tat dels mate­ri­als emprats i l’arre­la­ment al lloc. La mos­tra, amb obres repar­ti­des pels ter­mes de Girona, Celrà, Cassà de la Selva, Lla­gos­tera, Mont-ras, la Bis­bal d’Empordà i Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, fina­lit­zarà el 31 de desem­bre o fins que l temps l’esborri .

Vint-i-tres artistes han fet setze obres

El festival vol esdevenir, doncs, una oportunitat per donar a conèixer artistes del territori, combinar la participació de creadors de trajectòria consolidada amb d’altres de menys coneguts, i, en aquest marc, fer una reflexió sobre l’art, la natura, el pas del temps amb les seves obres . Els artistes que participen en la tercera edició del festival Art & Gavarres són: Albert Gusi, Alberto Martínez, Ció Abellí i Alfons Plujà, Cultural Rizoma, Dani Vilana, Dolors Picazo i Sara Ortiz, Eduard Baulida, Esteve Dalmau, Jofre Sebastian i Janó Baca, Josep Matés Porcel, Josep Vilallonga i Lola Barranco, Laia Escribà i Ignasi Esteve, Lucía Loren, Marc Sellarès Cots, Ona Trepat Rubirola i Pont de Querós.

Una reflexió entre la natura i l’art a cel obert

J.T

Art & Gavarres parteix de la idea que l’art pot ser una eina per ajudar a reflexionar i canviar la mirada sobre el paisatge. És a dir, relacionar art i natura per donar a conèixer aquest espai natural que són les Gavarres. Els artistes participants van crear durant una setmana in situ i amb materials naturals les seves propostes. L’objectiu és clar: unir dos conceptes tan transversals com la natura i l’art a través de les obres d’artistes de renom i que dotin d’una nova perspectiva espais que fins ara quedaven fora del circuit cultural.

Un marc que, en paraules dels organitzadors, no pot ser més representatiu perquè simbolitza la defensa dels valors naturals. Per això precisament és important poder incloure l’art dins d’aquest patrimoni en el qual l’Associació d’Amics i Defensors de les Gavarres ha tingut un paper cabdal. Aquesta entitat, creada el 1977 del segle passat, va ser el primer ariet. Però no va ser fins al 1985, amb el projecte que sonava de fer la variant de Girona, que el moviment va ressorgir i es va aglutinar amb el nom de Coordinadora Amics de les Gavarres. El 1979 la Comissió d’Urbanisme de Girona va aprovar la catalogació preventiva com a parc natural de les Gavarres, i el 1988 la llavors Direcció General de Política Territorial va elaborar l’avantprojecte del futur Parc Natural de les Gavarres, iniciativa que no va prosperar. Amb tot, el 1992 es van tenir en compte els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals i socials de les Gavarres per declarar-les formalment espai d’interès natural (EIN) i van quedar incloses en el PEIN aprovat pel govern d’aquell moment. Posteriorment es va determinar la seva delimitació definitiva.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.