Joc de parelles

Fa cosa de cinc anys, Cesc Gay va estrenar amb èxit l’obra de teatre Els veïns de dalt, protagonitzada per Àgata Roca, Jordi Rico, Pere Arquillué i Nora Navas, substituïda posteriorment per Carme Pla en diverses represes. De l’obra, també se n’ha fet una versió en castellà: Los vecinos de arriba. En el moment de fer una adaptació al cinema d’aquesta seva obra de teatre, Gay ha canviat de títol (Sentimental) i ha decidit rodar-la en un plató de Barcelona (pràcticament invisible perquè el film és una peça de càmera) en espanyol amb actors que no són catalans: l’argentina Griselda Siciliani, esplèndida còmica, Javier Cámara, Alberto San Juan i Belén Cuesta, actriu de moda del cinema espanyol. Una decisió de la qual pot deduir-se que no se li concedeixen gaires possibilitats comercials, a una comèdia rodada en català. I aquí ho deixem estar.

El cas és que Sentimental no amaga el seu origen teatral, de la mateixa manera que altres pel·lícules de Gay (A la ciutat, Truman) podien adaptar-se fàcilment al teatre: quatre personatges (dues parelles) tancats en un apartament mantenint un duel verbal amb un protagonisme del sexe, però palpitant-hi altres qüestions que aquest amaga i a la vegada revela.

Una de les parelles coven una crisi que es fa perceptible en l’escena inaugural, en què el misantrop interpretat per Javier Cámara manifesta el seu desacord amb el fet que la seva esposa (Siciliani) hagi convidat els veïns de dalt, que el molesten perquè hi ha nits que fan audible la seva suposada fogositat sexual. Arribats els veïns, el tempteig inicial dona pas a un seguit de retrets, desafiaments, sorpreses i mal rotllos. Es posa en marxa un mecanisme que funciona, amb uns actors atents al detall, però que constantment necessita rèpliques enginyoses, revelacions inesperades per posar més llenya al foc, gags verbals a vegades forçats. Allò que pot resultar més interessant és el fora de camp: tot allò que expliquen els veïns sobre la seva activitat sexual és veritat?