La construcció de la identitat i dels ídols

De José María de Barahona, un evangelitzador sevillà del segle XVI que va arribar a l’illa mexicana de Tiburón, se’n sap ben poc. Es van conservar unes cartes sobre la seva convivència amb els indis tocariku, habitants de la banda oest de l’illa. Però la companyia mexicana Lagartijas Tiradas al Sol , habitual del festival Temporada Alta , no pretén una reconstrucció canònica de la biografia obscura d’aquest missioner, sinó que construeix un relat vital des de la ficció amb l’objectiu de reflexionar sobre la identitat i la seva representació. Així, l’actor que interpreta el missioner, en la seva recerca del personatge, vol viure les seves mateixes experiències i fa estada a l’illa Tiburón. La veu del missioner i la veu de l’actor s’intercalaran per explicar les respectives i similars vivències en un monòleg que no perd el pols. Un text que, si bé rescata de l’oblit el missioner, amb una ficció que es disfressa de memòria aprofundeix sobretot en la supervivència de la cultura pròpia, dels tocariku, en un món globalitzat. Estrenada diumenge a la sala La Planeta en la setmana que Temporada Alta ha pogut recuperar les funcions, el muntatge usa elements d’aquest teatre documental, recursos de la investigació periodística, i trets característics de l’obra dels mexicans. Així, a la pantalla, hi apareixien diversos testimonis, membres de l’equip de l’intèrpret Lázaro Gabino Rodríguez, que reconstrueixen les últimes dades que tenen del company a Tiburón. Recordava documentals excel·lents del gènere com Searching for Sugar Man. I així, a partir de la recerca del capellà, de la seva història, de la identitat dels tocariku, i de la de l’actor-personatge es construeix el mite. En la posada en escena, destaca un santuari amb sants i verges enmig d’un paper daurat, terra i mar d’aquesta arcàdia feliç dels tocariku. I en les projeccions, recordatori dels ídols, dels herois que ara construïm.