Una cinquantena de peces del patrimoni cultural català es poden consultar en línia en 3D

El Departament de Cultura de la Generalitat ha presentat el programa ’Giravolt’, un projecte pioner que mostra algunes de les peces més importants del patrimoni cultural de Catalunya en tres dimensions.

En col·laboració amb el Centre d’Arts Digitals IDEAL, el programa pretén “capgirar” la forma de visualitzar el patrimoni i fer les obres accessibles des de qualsevol lloc del món. Així, des d’aquest dimarts ja es pot consultar la galeria en línia, que ofereix una cinquantena de models en 3D, tant d’objectes museístics com de monuments i jaciments.

S’hi poden trobar, entre altres, la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat o un vestit de l’actriu Margarida Xirgu del 1935.

Els responsables del programa han destacat que es tracta d’un “projecte pioner a Catalunya de digitalització del patrimoni cultural” que ofereix una experiència “molt més immersiva i interactiva”. En aquesta línia, el director de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, Josep Manuel Rueda, ha apuntat que “els muntatges immersius són bàsics per comunicar a la gent i a la societat”.

Des del Govern, la directora general de Patrimoni Cultura, Elsa Ibar, ha subratllat la importància del projecte per la “difusió” del patrimoni. De fet, el programa ’Giravolt’ també pretén ser una eina per a escoles i per això durant el 2021 es posaran en funcionament diverses proves pilot per acostar aquests models als alumnes. “L’objectiu és de donar eines a la ciutadania”, ha afegit Ibar.

A més, ’Giravolt’ també tindrà vinculació amb museus i entitats patrimonials per facilitar la digitalització 3D de més patrimoni. En col·laboració amb els museus, el tècnic especialista de noves tecnologies de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, Albert Sierra, ha explicat que a banda dels models ja publicats en tenen una cinquantena més que es penjaran durant l’any vinent. La idea és ampliar cada any el catàleg amb un centenar de peces.

Els models 3D s’han elaborat amb tècniques “complexes” d’escaneig amb làser o fotogrametria, en funció de les dimensions de l’obra. Sierra ha explicat que l’escaneig és més adequat per edificis i patrimoni de grans dimensions. En canvi, la fotogrametria és “un procés fotogràfic” que fa entre 400 i 600 fotos d’un objecte de petites dimensions. Un cop fet l’escaneig es fa un càlcul geomètric a través del programa ’Trnio’, que dissenya el model.

“És un procés llarg”, ha explicat Sierra, que varia també en funció de l’objecte. Mentre que una església romànica pot estar escanejada en un matí, per una catedral és necessària una setmana sencera.