Una bella resistència

Fa uns quinze anys, María Muñoz va començar a ballar (Johann Sebas­tian) Bach en públic –m’atre­vi­ria a dir que pouant dels moments en què ho havia fet per ella mateixa– en un espec­ta­cle ins­pi­rat per El cla­vecí ben tem­pe­rat. En el curs del temps ha anat fent Bach, títol de l’espec­ta­cle que a la vegada ha adqui­rit una vida reno­vada amb Fede­rica Pore­llo, col·labo­ra­dora de Mal Pelo . El cas és que aquesta com­pa­nyia, el nucli fun­da­ci­o­nal de la qual Muñoz com­par­teix amb Pep Ramis, va pre­sen­tar l’any pas­sat un altre espec­ta­cle a propòsit de Bach, On Gol­derg Vari­a­ti­ons, incor­po­rant una sèrie de balla­rins còmpli­ces. I durant aquest mateix any, gai­rebé com un des­a­fi­a­ment a l’aïlla­ment impo­sat per les cir­cumstàncies, ha fet un altre pas de rosca reme­tent de nou a Bach, en aquest cas a les sublims Can­ta­tes, per afe­gir-hi a la posada en escena músics i can­tants, excel·lents com els balla­rins.

Inven­ti­ons és una mani­fes­tació cul­mi­nant de l’espe­rit de Mal Pelo, que no ha fet més que obrir-se a l’apor­tació d’altres balla­rins i cre­a­dors tot posant en relació la dansa amb altres llen­guat­ges i for­mes artísti­ques i de repre­sen­tació. Pre­sen­tat dins del fes­ti­val Grec a la sala gòtica del Museu Marítim de Bar­ce­lona, Inven­ti­ons va emmot­llar-se a l’espai de església de Sant Pere de Galli­gants, seu del Museu d’Arque­o­lo­gia de Cata­lu­nya a Girona, al final d’aquesta ine­vi­ta­ble­ment acci­den­tada edició de Tem­po­rada Alta, per expres­sar la seva bellesa feta de tants de diàlegs, de tan­tes capes de temps, de tants de movi­ments lliu­res i de tan­tes sono­ri­tats, de tant d’huma­nisme amb una cul­tura que vol recon­ci­liar-se amb la natu­ra­lesa. No sé si hi pot haver una resistència més bella a les con­tra­ri­e­tats d’aquests temps que el moment final en què tots els intèrprets s’agru­pen per cele­brar el fet de viure i crear junts.