truquen!
arnau puig
Els humans creadors de llur mode existencial
Els catalans ho sabem a bastament això; el món que tenim ens l'hem fet i afaiçonat segons les possibilitats d'acció des que Jofre el Pelós, després d'haver conquerit unes terres, decidí repoblar-les, eixamplar-les, construir i facilitar que aquells subjectes –en aquell moment entesos com seus però més tard entesos com els garants d'una qualitat d'existència al bell mig d'altres humans– creessin el seu model d'existència, que fou el de treballar fins aconseguir fer propis els resultats de l'acció enginyosa sobre la natura i la interrelació entre els que la conreen.
Els humans, si som creadors, tendim a donar sentit al que ens envolta. Cada grup, cada clan, cada societat, cada entitat i/o cada penya del tipus social que sigui, en funció de criteris que emanen i sorgeixen en relació amb l'esforç llur, i imposa l'emplaçament en un indret natural i/o circumstància especial, donen forma, sentit i tret diferencial a l'entorn que han elaborat i creat. D'això en diem emplaçar-se al món i mostrar-lo com una de les seves facetes possibles.
Cada persona, els humans en general, som creadors de la nostra imatge i en conseqüència de tot allò que en diem cultura, cadascú, obvi, la seva, individual o per grups emparaulats o associats. El món, com va dir un filòsof, és la nostra representació i el que mostrem és el que som. La nostra voluntat –dèbil o forta en relació amb circumstàncies o estratègies– és la que decideix la nostra realitat.
A vegades sembla que aquests mots només signifiquin paraules i bones intencions. No és així: el que passa és que un concepte de la societats entre dominants i dominats desdibuixa una realitat que, tanmateix, sempre acaba surant.