RECULL DE CRÍTIQUES
JORDI BORDES
Costumisme o fantasia?
El teatre ens trasllada, contínuament, a un viatge que navega des dels fets més quotidians (personatges de sofà i misèries familiars, balcó endins) a la situació més extrema, exagerada, portada al límit. Diuen que, habitualment, la realitat supera la ficció. Sigui com sigui, cada quadre busca ser un mirall de la societat actual: que tothom s'hi senti identificat i que, en els girs, descobreixi aspectes d'un mateix desconeguts. Tot un repte.
a El Col·lectiu La Santa ha construït un drama en tres fronts. Les accions s'intercalen i permeten que els actors es desdoblin eficaçment. N'hi ha un de misteriós que personifica el dubte per prendre decisions: assumir-les pot ser un deliri endimoniat. La direcció ha trobat el matís en la interpretació. La Santa traça un alè d'aire fresc, és ambiciosa.
a Respon a la fórmula de comèdia de bulevard. D'una situació plenament naturalista i gens aparent, es van desvelant les ambicions i els egoismes dels dos fills i de la nova jove. L'obra és prou indulgent amb els avis, que aguanten, fins a cert punt, les dèries de cada fill. Sense ser una peça de traç gros, distreu i aconsegueix sorprendre amb un final de no retorn. El repartiment respon molt bé; llàstima que estigui desaprofitada una Mercè Martínez (amb un paper volgudament apàtic).
a Parteix d'un fet verídic: un individu reclama una quantitat simbòlica a través del servei al client d'una gran corporació. A partir de l'anècdota, extrapola una situació militant, com una mena de Forrest Gump per les causes perdudes. Els personatges arriben en clau de caricatura, però a la comèdia se li afegeix un punt dolorós. És teatre polític però sense la pesantor de les grans sentències. És comèdia lleugera amb la sorpresa d'una causa noble. És drama per la por de la pèrdua. Accessible i intel·ligent.
