Còmic
Xavier Roca / Jaume Vidal
Estil, elegància i glamur
La dibuixant francesa Annie Goetzinger (1951) té una llarga trajectòria, caracteritzada per un estil gràfic molt personal amb una certa sofisticació que respon a la imatge de l'artista. La seva primera obra va ser Casque d'Or (1976), que es basava en el personatge de la prostituta Amélie Élie. Inspirant-se en situacions reals, el cineasta Jacques Becker havia realitzat un film amb el mateix títol protagonitzat en el paper de la meuca per una esplèndida i sensual Simone Signoret.
Des d'aquella primera història, Goetzinger mai ha deixat de combinar el còmic d'entreteniment, amb trames misterioses, però sempre amb un rerefons de defensa social del feble i de donar un paper rellevant a la dona. Aquesta sensibilitat es va fer evident en un dels primers còmics que tractaven el tema de la sida, en un moment en què la malaltia va començar a crear inquietud social i molts prejudicis i pors que no es corresponien amb la realitat de la síndrome d'immunodeficiència adquirida: El futuro perdido va ser publicat l'any 1993, poc després de treure Barcelonight, que retratava l'ambient d'una Barcelona preolímpica. Als anys noranta Annie Goetzinger va viure a Barcelona uns anys en els quals va estar molt unida a l'escriptor i guionista de còmic Víctor Mora, recentment traspassat. Amb ell va crear Felina, una justiciera emmascarada de fulletó de finals del XIX que saltava pels terrats de la Pedrera en les seves sortides nocturnes. Goetzinger va ser veïna de l'escriptora Montserrat Roig, amb la qual va col·laborar en el còmic Mémoires de Barcelone. Annie Goetzinger és considerada una de les grans dones autores del còmic europeu i ha col·laborat amb guionistes de gran prestigi com ara Pierre Christin, amb el qual va publicar, entre altres, La Diva y el Kriegspiel.
Una chica Dior (Norma Editorial), la seva darrera obra, de la qual és autora tant dels dibuixos com del guió, és una gran síntesi dels conceptes d'estil, elegància i glamur que sempre han estat presents en la seva obra. La història combina la ficció amb el relat biogràfic real. Una chica de Dior explica la vida d'una noia fictícia, la Clara, que passa de ser una cronista primerenca de moda a ser una de les models del modista francès Christian Dior. L'obra explica el triomf de Dior i com va expandir el seu negoci per tot el món i va fer seus els somnis de les dones que es podien permetre alta costura
Christian Dior va néixer el 1905 a Granville, fill d'una família industrial que es dedicava al sector de la bugaderia, i va ser el segon de cinc fills. Dior es va sentir malaltissament unit a la seva mare. En el còmic, en les primeres vinyetes ja es fa referència a la mare. En inaugurar la seva primera botiga, amb un gran rètol amb el seu nom, el modista francès diu: “Mai m'hauria atrevit a desobeir-la.” Però ja morta, Christian Dior desobeeix els desitjos de la mare i dóna el nom de la família a la marca, tot i que la seva progenitora mai hauria acceptat que el nom de Dior fos utilitzat com a reclam identitari de la firma. Som el 1946 i Dior ha acomplert el somni d'obrir una empresa pròpia. Ho fa al número 30 de l'avinguda Montaigne de París. En aquest instant cronològic i en aquest espai és on arrenca el relat de Goetzinger.
Les relacions amb el pare mai van ser bones. El rumb professional que desitjava per al seu fill no coincidia amb els desitjos del jove, que tenia tirada per la cosa artística. L'àlbum comença amb un Dior que es troba en el moment d'arrencada del seu fulgurant èxit i per les pàgines de l'obra podem veure cameos de personatges de l'època com ara Marlene Dietrich, Jean Cocteau, Humphrey Bogart i Lauren Bacall. Dior, a més de triomfar a París, ho fa a Nova York. I d'aquí al món.
Fins a arribar al seu moment de glòria Christian Dior havia passat també hores baixes. El Crac del 29 havia deixat a la ruïna la seva família. Se'n va sortir venent esbossos de dissenys a 20 francs. Aquesta activitat encarrilaria el seu camí cap a la moda.
En l'àlbum s'explica el rebuig que va tenir Dior per fer créixer de nou la llargada de les faldilles. Als Estats Units ho van interpretar com una involució dels drets assolits per les dones. Però, tot i aquest entrebanc, l'imperi Dior no va parar de créixer, creant concessions per obrir botigues a tot el món i diversificant els productes de la marca, que inclourien tota mena de complements de moda. Dior va morir prematurament el 1957 amb 52 anys. En tan sols una dècada havia construït el seu empori. El llibre conté una cronologia biogràfica i il·lustracions de moltes de les creacions de l'home que va revolucionar el món de l'alta costura.