El plaer de recuperar Montserrat Roig

Si les dones no recuperem certes creadores oblidades i encara marginades, qui ho farà? Ho deia l'escriptora Maria Àngels Anglada (1930-1999) en una entrevista que la periodista i crítica Imma Merino li feia a les pàgines d'El Punt l'any 1992. Hi afegia Anglada. “No crec que ho facin els homes.” La frase la recollia una altra dona i també autora i crítica, i directora de l' Observatori Cultural de Gènere , Maria Àngels Cabré , a propòsit d'una de les veus de la literatura catalana, de la qual “els seus contemporanis homes intel·lectuals continuen sense parlar d'ella”, recalcava Cabré. El 10 de novembre farà 25 anys de la mort de Montserrat Roig, als 45 anys, i “l'únic homenatge ” ha estat impulsat per l' Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC), el 13 de juny passat, coincidint amb el seu aniversari; hauria complert 70 anys. Cabré, en una xerrada dilluns a la biblioteca Carles Rahola, va recuperar la veu de Roig, “una de les més clares de la Transició” –“ara la gent no parla tan clar com ho feia la teva veu”, matisa– i ho va fer a partir de les seves tres facetes: la d'escriptora, periodista i feminista; no és només un toc violeta, és la influència seminal de Maria Aurèlia Campmany.

“Jo no vull ser escriptora de diumenges a la tarda”, deia Roig amb un llegat de cinc novel·les i dos llibres de relats amb tres eixos: Barcelona, la dona i el pes de la història. I Cabré va recordar que “no era una periodista que fes d'escriptora” sinó que, formada com a escriptora, va trobar en el periodisme una feina on excel·lia. I no va ser només a la televisió –amb les entrevistes de Personatges (1977-1978) de TVE– sinó amb llibres d'investigació periodística com ara Els catalans als camps nazis (1977) –“a veure si un editor s'anima i el reedita”, es lamentava Cabré, incidint que Roig va ser la primera que va donar veu a supervivents com la de Neus Català–. Donar veu al testimoni com també fa amb el setge de Leningrad a L'agulla daurada; llibres que no difereixen massa del que fa l'últim premi Nobel, Svetlana Aleksiévitx . Dos dies abans de morir, Roig va publicar el seu últim article a l'Avui, una contraportada que compartia amb Josep Maria Espinàs. Va ser Narcís-Jordi Aragó (1922-2016) qui li va donar veu en un article el 2011, i recordava el plaer de llegir Roig. Perquè a banda de lectures d'escola recomanades, hauria d'estar en el cànon d'escriptors catalans, però per alguna raó se l'ha tornat a aquella capseta de coses de dones d'on va sortir.