Interpretar contra el títol

Fa poc s'ha publicat el llibre de Ruth B. Yeazell, Pictures Titles, i fullejant-lo hi he trobat un capítol amb el suggeridor encapçalament Reading Against the Title. La història de les peripècies de quan, com i per què les pintures de la història de l'art van adquirir els seus títols és molt instructiva. Marxants, notaris, autors de catàlegs, acadèmics, artistes, crítics, historiadors de l'art, conservadors de museus i amics de tots ells, són una part de la nòmina dels responsables dels títols. I tant o més interessant que aquesta història és l'anàlisi d'allò que passa quan interpretem una imatge tenint en compte, o no, aquestes succintes indicacions verbals que l'acompanyen.

El títol pot orientar o desorientar, podem interpretar l'obra a favor o en contra del que se'ns diu, o deixar-nos portar per l'estimulant xoc poètic que produeix. Poques obres donen tant de joc per reflexionar sobre les diferències entre la representació i la realitat, i sobre la relació entre el llenguatge visual i el verbal, com la cèlebre pintura de Magritte d'una pipa amb la inscripció Ceci n'est pas una pipe.

L'any 1871 Whistler va posar a un retrat de la seva mare un títol revolucionari: Composició en gris i negre: retrat de la mare de l'artista. Volia que l'espectador apreciés en primer lloc les subtileses de color i composició, més que fixar-se en la representació del retrat matern. Anem a favor del títol si ho fem així. Si donem més importància a la segona part del títol que a la primera, valorem l'obra contra les instruccions de l'artista. Convido el lector a dedicar-hi una mirada atenta.