QUÈ HI HA DE NOU
M. MONTSERRAT, D. PALOMA
La seva gràcia
“El català mostra una tendència clara a evitar el possessiu d'estereotip o de ratificació amb inanimats, malgrat que es pot trobar en usos estilístics, com en La casa de nines tenia de tot: la seva sala, la seva cuina, les seves cortinetes... No s'empra, doncs, si no és en un context emfàtic o afectiu, en expressions com ara Per dinar hi ha bistec amb les seves patates i les seves verduretes.” [Reproducció fragment GIEC]
Aviat farà trenta anys, a la primera columna que Quim Monzó va publicar a La Vanguardia, l'autor va fer servir els possessius com a recurs estilístic: “A les vuit en punt sona el seu despertador. Es regira al seu llit, allarga la seva mà i detura el seu riiing”. I així va continuar, amb una rastellera de possessius que acabaven enganxant el lector per excessius. Possiblement l'excés s'ha anat instal·lant en determinats usos informatius i per això ja fa temps que es denuncia. L'admirat Manuel Cuyàs es queixava, a finals d'agost, de frases com Agafi el seu tiquet, Vigili el seu equipatge, Esperi el seu torn. Els qui es valen d'aquests possessius sobrers són gent de la “seva”, com va escriure Marta Rojals. “És una plaga. Surten a la tele, condueixen programes de ràdio, fan conferències de premsa, et canten cançons o intenten de vendre't una assegurança”. La teva assegurança.
Els gramàtics hi han posat l'atenció, també, i la nova gramàtica ja diu que el possessiu de ratificació amb inanimats no s'utilitza “si no és en un context emfàtic o afectiu”. Així, no hi ha res emfàtic quan algú agafa un tiquet, que és el tiquet; quan algú recull un premi, que és el premi; quan reserva taula, en general. Reservi taula, llegirem. I després serà una o, potser, més d'una. El context evidencia a què fa referència el possessiu: ho diuen les fitxes de l'Optimot.
També trobem, entre la gent de la “seva”, un possessiu que fa referència a parts del cos o objectes personals: S'ha posat les seves mans al cap. Però si amb el reflexiu ja n'hi ha prou!, si és que no són les mans d'algú altre. Han rentat els seus cabells. Són seus? Són els de la closca que duu encimbellada? Doncs provem de resoldre-ho amb els pronoms de complement indirecte. Li han rentat els cabells, si és a ell o a ella, o també Els han rentat els cabells, si és a ells o a elles.
La nova gramàtica explica diferents usos de possessius pronominals, incloent-hi el reforç del sentit de possessió que atorga l'adjectiu propi: Els fills han de tenir la seva pròpia vida. Aquest adjectiu té l'avantatge de desfer ambigüitats i, a més, pot aparèixer sense el possessiu. És la dita típica que l'èxit va sorprendre la pròpia empresa (si és que és seva, perquè, si no ho és, serà la mateixa empresa).
Té la seva gràcia, tot plegat. També en aquesta frase hi ha un recurs estilístic. Sense el recurs, hauríem de dir que té (una certa) gràcia. Per cert: avui és 16 del 10 del 16. Té... gràcia.