cultura

relats

Xavier Serrahima

Quotidianitat inesperada

Molts relats tenen una sorpresa al final

Segu­ra­ment per causa de la inca­pa­ci­tat d'accep­tar la vali­desa artística en més d'una dis­ci­plina, que cada vegada defi­neix més el nos­tre món, i pro­ba­ble­ment també per la tendència a la infan­ti­lit­zació de la soci­e­tat actual, des de fa un temps Roald Dahl és cone­gut sobre­tot com a escrip­tor infan­til. Ho és amb raó, ja que n'hi hau­ria prou amb la genial Matilda per tenir-li reser­vat un honor de pri­vi­legi en qual­se­vol mena de llista literària.

Tan­ma­teix, fou un dels més des­ta­cats i ins­pi­rats con­re­a­dors de la nar­ra­tiva en llen­gua anglesa de la segona mei­tat del segle XX i, per demos­trar-ho, Sem­bra Lli­bres ha tin­gut la fantàstica pen­sada de publi­car un recull dels seus millors relats, traduïts per Fer­ran Ràfols. Són un total de 13 nar­ra­ci­ons que escrigué entre els anys 1945 i el 1980 que es carac­te­rit­zen per la seva diver­si­tat, pel seu enginy i, per damunt de tot, per la traça que té de man­te­nir l'enjòlit, per anar pre­pa­rant, amb una minu­ci­o­si­tat pròpia de qui tei­xeix una tera­nyina, la sor­presa final que ens espera a la dar­rera línia; una dar­rera línia que, en la majo­ria de les oca­si­ons, ens dei­xarà amb la boca oberta.

Per­so­nat­ges de carn i ossos

Així com les seves obres infan­tils ten­dei­xen a l'extra­vagància, a situar-se molt i molt a prop del llin­dar de la impos­si­bi­li­tat, els seus relats per a adults (més ben dit, per a tots els públics) acos­tu­men a tocar molt més de peus a terra, si més no al començament: els seus per­so­nat­ges són gent de carn i ossos; per­so­nes més o menys com nosal­tres matei­xos; que ens podríem tro­bar, si fa no fa, pel car­rer.

Per més que algun, com l'Adolf Knipe, el pro­ta­go­nista de La gran gra­ma­tit­za­dora automàtica, sigui capaç d'inven­tar el que (cre­iem que) ningú no podria inven­tar, o que puguin tenir les idees més pere­gri­nes, són pro­fun­da­ment humans, se'ns fan pro­pers. Així, per exem­ple, a La senyora Bixby i l'abric del coro­nel, Dahl ens ofe­reix una pin­ze­llada que podria molt bé ser­vir per defi­nir els avan­tat­ges de l'amis­tançament en con­tra­po­sició amb el matri­moni: “Es veien poc –dotze cops l'any no és gaire, ben mirat– i així era molt difícil que mai s'arri­bes­sin a avor­rir l'un de l'altre.”

Aquest és, entenc, un dels més grans encerts de l'autor gal·lès a l'hora d'enca­rar els seus relats, que no pas per casu­a­li­tat, titulà com a ines­pe­rats (Unex­pec­ted): que par­tint de la més abso­luta nor­ma­li­tat, aca­ben desem­bo­cant en les més sor­pre­nents situ­a­ci­ons. En el màgic món de Dahl, tant quan s'adreça als infants com als infants que ja s'han fet grans, tot és nor­mal... fins que deixa d'ésser-ho; a par­tir del moment que l'ortodòxia entra en escena, la nor­ma­li­tat con­ti­nua pre­sent com a teló de fons, però ja tot és pos­si­ble. I quan dic tot no ho faig amb cap volun­tat hiperbòlica o metafòrica: tot és, sim­ple­ment, tot!

I perquè aquest tot sigui pos­si­ble, res millor que crear el clima que més con­vin­gui, un clima (i un ambi­ent) de to rea­lista, del més quo­tidià i habi­tual, habi­tat per dones d'apa­rença cor­dial i afa­ble, “Sem­blava molt agra­da­ble. Era la imatge mateixa de la mare del teu millor amic de l'escola quan et rebia perquè pas­ses­sis les vacan­ces de Nadal a casa seva” (La dis­pe­sera), o per homes com Basil Tur­ton (El coll), “un home de caràcter sen­zill i pacífic, que fins ales­ho­res no havia mos­trat cap interès per res que no fos la seva col·lecció de pin­tura i escul­tura moder­nes”.

Aquesta dar­rera frase és molt repre­sen­ta­tiva, ja que no tan sols posa èmfasi en l'abans i el després –“fins ales­ho­res”–, i, per tant, ens adver­teix dis­cre­ta­ment que ens espe­rem l'ines­pe­rat sinó que, alhora, ens fa ado­nar la importància que tenen, en les bones nar­ra­ci­ons, els petits indi­cis. Per lle­gir un relat de qua­li­tat en òpti­mes con­di­ci­ons, ens cal estar molt atents, car els inci­sos, a vega­des breus, brevíssims, són fona­men­tals: si volem enten­dre'ls, i gau­dir-ne de veri­tat, convé que no ens per­dem cap matís, ni el més insig­ni­fi­cant.

I lle­gir Roald Dahl és, sens dubte, una de les millors mane­res de pas­sar una molt bona estona, i, ensems, d'ado­nar-se que, sense lli­bres, les nos­tres vides serien (més) enso­pi­des i limi­ta­des.

ELS MILLORS RELATS DE ROALD DAHL
Roald Dahl
Traducció: Ferran Ràfols Editorial: Sembra Llibres Carcaixent, 2016
Pàgines: 240
Preu:12,50 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia